Resultats de la cerca

Amb algunes notes humorístiques, i en la línia del Testament de Bernat Serradell, narra la trobada en una pineda en una nit de tempesta d’un pelegrí que va a Roma amb una ànima del Purgatori, que li demana que li guanyi el jubileu Fou molt llegit fins ben entrat el segle XIX Bibliografia Anònim 1903 Lo romiatge del venturós pelegrí ab les cobles de la mort Barcelona, Stampa de Francesch X Altés Pacheco, A ed 1992 Blandín de Cornualla i altres narracions en vers dels segles XIV i XV Barcelona, Edicions 62

Al s XIII aquest càrrec fou concedit amb caràcter hereditari als Savelli, i el 1712 passà als Chigi

Gaudí de la confiança de Felip V de Castella fou virrei de Sicília el 1701 i ambaixador a Roma el 1709 El 1712 fou nomenat inquisidor general en plena puixança del partit regalista, que dirigien la princesa d’Orsini i Melchor de Macanaz, del qual fou enemic declarat La princesa aconseguí que fos nomenat ambaixador prop de Lluís XIV però Del Giudice ja havia iniciat aleshores un procés contra Macanaz, el qual condemnà de França estant 1714 Felip V el destituí com a inquisidor i demanà a Roma la reforma del Sant Ofici Però l’arribada d’Isabel…

Als Països Catalans, són moltes les festes, processons o romeries que se celebren a causa d’algun vot, i per això reben el nom de votades festes votades, processons votades, etc Cal remarcar la festa de Sant Sebastià a Alaró Mallorca, el Pelegrí de Tossa a Santa Coloma de Farners Selva, la festa del Figueró a Vallcàrcara Vallès Oriental, la de la Mare de Déu del Bonviatge a Sant Feliu de Guíxols Baix Empordà, i una missa setmanal, cada divendres, a Taradell Osona per haver-se deslliurat del còlera

Amb un total de cent títols, el primer volum Escrits , de Francesc i Clara d’Assís aparegué el 1988, i el darrer Himnes , de Romà el Melode l’any 2005 La collecció fou fruit de la collaboració entre la Facultat de Teologia de Catalunya i la Fundació Enciclopèdia Catalana, amb el concurs tècnic d’Edicions Proa, de Barcelona Fundada i dirigida per Sebastià Janeras , comptà amb l’assessorament dels professors Joan Bada, Jaume Fàbregas, Evangelista Vilanova i Josep Vives L’any 1998 rebé la Creu de Sant Jordi i el Premi d’Honor Lluís Carulla Impulsada i dirigida pel mateix Sebastià Janeras i…

Ingressà als caputxins el 1918 i fou ordenat sacerdot el 1926 Publicà un bon nombre de treballs sobre temes de patrística, d’història i de literatura i valuoses edicions de texts antics, com la Consueta del misteri de la gloriosa Santa Àgata 1953, la Consueta de Sant Eudald 1954, Una poesia religiosa del segle XIII 1953-1957, Procés d’un bruixot 1968, Eiximenis 1960 i la Llegenda àuria de Jaume de Voràgine segons un manuscrit de Vic 1975 Collaborador de la Fundació Bíblica Catalana i de la Fundació Bernat Metge, traduí i comentà L’himne acatist a la Mare de Déu 1961…

Membre d'una família procedent de Sàsser Sardenya, fou degà de la catedral de Barcelona El 1640 formà part de la junta secreta que, presidida per Pau Claris, negocià l’aliança de Catalunya amb França Formà part del grup més afecte als francesos sostingué correspondència amb el cardenal Mazzarino i li denuncià sovint els clergues desafectes, com el bisbe de Vic, Ramon de Sentmenat El 1650 fou elegit president de la Generalitat de Catalunya i evolucionà cap a una actitud antifrancesa en presentar-se Joan d’Àustria a Barcelona, després de la capitulació, anà a retre-li obediència El…

Era germà de Jaume Sarroca, que fou canonge sagristà de Lleida, degà de València i bisbe d’Osca La seva làpida sepulcral, a la seu vella, diu que era fill de Pere I de Catalunya-Aragó i, per tant, germanastre de Jaume I Des del 1268 fou canonge de Lleida i succeí el seu germà com a sagristà també fou canonge de València, i el 1269 Jaume I el féu prior de Sant Vicent de València Acompanyava sovint el rei, que en el seu codicil el recomanà a l’infant Pere, futur Pere II El 1299 fou nomenat bisbe de Lleida Es creu que contribuí a la fundació de l’Estudi General de Lleida 1300…

Quan és una capella separada, hom sol anomenar-la també capella fonda

Llurs biografies han estat recollides en les Vides dels pares i llurs sentències breus en els Apotegmes