Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
trinitària descalça
Cristianisme
Membre de la congregació fundada a València el 1886 per Joan B.de la Concepció Calvo i Tomàs i les monges Maria de Jesús, Joana B.de la Concepció, Felisa de Sant Joan de Mata i Trinitat de Sant Bernat.
Fou aprovada pel papa el 1890 Tenen com a finalitat l’educació cristiana de les nenes i l’assistència als malalts
trinitària descalça
Cristianisme
Religiosa de la congregació de terciàries de l’orde de la Santíssima Trinitat fundada el 1809 a Felanitx (Mallorca) per Isabel Sunyer, Bonaventura Veny i el pare Miquel Ferrer.
Té com a fi específic l’ensenyament, l’assistència als malalts i altres obres d’apostolat
carmelitana terciària descalça
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina fundada a Lleida i a Ciutadella el 1860 pel carmelità Francesc Palau i Quer.
A la seva mort, es dividí en dues branques carmelitanes missioneres , amb llur casa provincial a Barcelona i 36 cases als Països Catalans, i carmelitanes missioneres teresianes , amb llur casa generalícia a Tarragona i 46 cases als Països Catalans ambdues congregacions s’han estès molt tenen unes tres-centes cases arreu del món
descalç | descalça
Cristianisme
Dit dels religiosos que per esperit ascètic i de pobresa calcen sandàlies.
Alguns inclouen aquesta designació en llur denominació oficial, com els ermitants descalços de Sant Agustí i els carmelitans descalços En els ordes sorgits de la reforma dels ordes mendicants, aquesta designació ha estat sovint contraposada popularment a la de calçats , aplicada als qui restaren en l’antiga observança
Anna de Santa Sabina Soler
Cristianisme
Religiosa carmelitana descalça.
Ingressà a la congregació fundada per santa Joaquima Vedruna el 1856 Hi tingué càrrecs importants i fou elegida tercera superiora general el 1891 S'esforçà a augmentar la congregació i fundà diverses cases noves Morí amb fama de santedat, i el 1940 s’introduí a Roma la seva causa de beatificació
Pere Gil i Estalella
Educació
Cristianisme
Mestre en arts i doctor en teologia.
Jesuïta, fou rector dels collegis de Santa Maria de Betlem de Barcelona i de Monti-sion de Mallorca, provincial de la corona d’Aragó, procurador del procés de canonització d’Ignasi de Loiola i impulsor de la fundació de la Cova de Sant Ignasi de Manresa És autor d’una notable obra de geografia i d’història natural Llibre primer de la història catalana en lo qual se tracta d’història o descripció natural, ço és, de coses naturals de Catalunya , escrita el 1600 i inèdita fins el 1949 És també autor de Vides de sants de Catalunya, Vides de sants d’altres províncies d’Espanya, fora del Principat…