Resultats de la cerca

Publicà diversos fullets sobre temes de religió i política, de marcat caràcter apologètic Conversacions en vers 1841, Contestació al sermó del pare Arcàngel, caputxí 1841, Eco verdader als fingits lamentos amb que lo frare Bunyol 1841, L’amic catòlic i fidel o despreocupació dels allucinats contra la religió catòlica 1841, L’àngel custodi segona edició del 1845 i Manera pràctica i fàcil per a fer amb fruit l’oració mental 1848

Antic seminarista, s’interessà pel protestantisme i es traslladà a Gibraltar 1861 i a Birkenhead Liverpool per estudiar-hi teologia anglicana El 1865 fou ordenat de diaca i enviat a la colònia britànica per fer proselitisme entre els espanyols residents El 1868 anà a Barcelona, on obrí una escola i una capella fundà El Eco Protestante 1869 i obrí una llibreria religiosa Les dificultats econòmiques l’obligaren el 1871 a expatriar-se a Anglaterra La congregació de Sant Pau, que ell fundà, posseeix temple propi al carrer d’Aragó, de Barcelona És autor de Memorias de un protestante…

El 1877 propagà les seves idees per l’Escala, l’Estartit i Figueres, on el 1881 consagrà una església El 1883 fundà la primera església baptista de Barcelona Inicià la revista El Evangelista 1884-1935, però més tard, malalt, hagué de traspassar-la al missioner dels germans de Plymouth Henry Payne Fundà la revista El Eco de la Verdad 1893, on publicà sovint treballs i poesies en català, que després han esdevingut himnes També fundà, a València, per a la formació dels seus ministres, la Revista Homilética , molt preada per l’evangelisme peninsular El 1900 fou destinat a les…

Mercedari, fou canonge de Santa Anna a Barcelona i examinador sinodal a Girona Se secularitzà el 1822 Fou regent d’estudis del collegi de Sant Pere Nolasc de Barcelona, de l’Acadèmia Cívica i de les escoles de cecs i sord-muts 1822-23 i catedràtic de literatura i història a la Universitat de Segon Ensenyament 1822 Segons Jaume Collell, el 1802 recità una de les crides del bou per a les festes patronals de Vic Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1815, en la qual llegí diversos treballs sobre gramàtica i retòrica Amb Aribau , fundà un periòdic liberal moderat, El Eco…

La característica principal d’aquesta església és el baptisme per immersió L’antecedent històric més proper als baptistes és el moviment anabaptista El 1606 el prevere aglicà John Smith organitzà un grup dissident a Gainsborough Lindsey, que el 1608 es traslladà a Holanda i el 1609 fundà una església a Amsterdam En 1611-12 fou organitzada a Londres la primera església baptista en territori anglès, fundada per Thomas Helwys, que fou perseguit i morí empresonat vers el 1616 Fou el primer que a Anglaterra defensà el dret de tots els homes a la llibertat religiosa Els baptistes s’establiren més…

Ingressà a la Companyia de Jesús l’any 1944 i estudià filosofia a Gallarate Milà i teologia a la facultat de teologia de Chieri Torí, on fou ordenat sacerdot el 1952 Es doctorà el 1958 a la Universitat Gregoriana Pontifícia amb la tesi Il problema storico della Risurrezione negli studi recenti Després d’exercir la docència a la facultat de Chieri, tornà a Roma i es doctorà en Escriptures a l’Institut Bíblic Pontifici, de la facultat d’Escriptures del qual fou degà Posteriorment fou rector de l’Institut Bíblic 1969-78 i, més endavant, rector de la Pontifícia Universitat Gregoriana, de Roma…

Biografia Vestí la sotana calassància a Moià el 16 de gener de 1881 i hi professà el 6 de gener de 1883 Estudià la carrera eclesiàstica a la casa central de San Marcos de Lleó 1883-87 Començà ensenyant en el collegi de Sant Antoni, però el 1902 fou enviat al de Sarrià, on passà la resta de la seva vida Féu classes de literatura, preceptiva literària, psicologia, lògica i ètica Fou un bon callígraf, com ho demostrà de jove organitzant exposicions de treballs manuals, en les quals inclogué algun dels seus treballs Escriví assíduament en diferents diaris, com  El Correo Catalán , Las Noticias i…

La designació protestant els ve de la dieta d'Espira 1529 Gradualment el mot esdevingué comú als deixebles de Martí Luter 1483-1546, als seguidors de Huldrych Zwingli 1484-1531, als continuadors de Thomas Cranmer 1489-1556 i als addictes de Joan Calví 1509-64 Per raons teològiques i històriques, alguns grups s’estimen més aviat ésser anomenats evangèlics o reformats No volien pas crear una nova Església, sinó reformar l’Església existent i tornar-la a la doctrina i les pràctiques apostòliques, però, progressivament, la separació esdevingué un fet Subratllaren la glòria i la transcendència…