Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
corredempció
Cristianisme
Concepte teològic, no gaire precisat, que expressa la cooperació de Maria en l’obra redemptora de Crist.
El concili II del Vaticà refusà d’emprar aquest terme, que és estrany al Nou Testament Hom l’entén com l' assentiment total de Maria a la tasca exclusiva de Crist
glossolàlia
Cristianisme
Carisma en virtut del qual hom entén els sons inintel·ligibles dels qui són posseïts per l’Esperit.
ateisme cristià
Cristianisme
Moviment teològic dels països anglosaxons, anomenat també teologia radical
o de la mort de Déu
.
Arrela en el positivisme lògic de Wittgenstein una proposició només diu el que és verificable i en la teologia dialèctica protestant la religiositat natural no té valor només en té la revelació cristiana Accepta el fet que la civilització moderna prescindeix de tota referència a Déu, àdhuc en els camps més afins a la religió, com la moralitat Però afirma que el cristianisme, seguint Jesús de Natzaret, pot influir en el món actual comprometent-se en la lluita per la llibertat de l’home, car l’únic llenguatge que entén l’home d’avui és el de la política Ha estat una de les bases dels moviments…
pecat
Religió
Cristianisme
Acció i efecte de pecar.
El concepte de pecat expressa una experiència humana radical, comuna a tots els homes l’experiència del mal moral, un aspecte de l’experiència general del mal, que no és sinó la dimensió negativa de la mateixa experiència que l’home té d’ell mateix com a limitat i mortal negativitat òntica i també com a mal realitzador de la seva llibertat, és a dir, com a dolent negativitat moral Cada filosofia, cada religió, són intents d’aproximació a aquesta realitat simple i inassolible, que és l’home Per això el mal moral humà també ha estat objecte de múltiples explicacions, segons les diverses…
Pere Gil i Estalella
Educació
Cristianisme
Eclesiàstic, mestre en art, doctor en teologia i historiador.
Vida i obra Ingressà en la Companyia de Jesús cap al 1574 després d’estudiar filosofia, i, més tard, es doctorà en teologia a Gandia, passant seguidament a Barcelona, on impartí classes d’aquesta matèria durant una dècada Entre els anys 1594-97 i 1603-07 fou rector del collegi de la Companyia a la ciutat comtal Llavors actuà com a procurador del procés de beatificació de sant Ignasi de Loiola i impulsor de la fundació de la Cova de Sant Ignasi de Manresa Del 1599 al 1601 fou confessor del virrei de Sicília, el duc de Maqueda El 1607 fou elegit visitador del collegi de la Companyia a Palma,…