Resultats de la cerca

Morí a l’exili, fugint de la conquesta castellana La seva Imagen da Vida Cristâ 1563-72, impregnada de platonisme, és una de les obres mestres de la prosa renaixentista portuguesa

Fou desterrat per Dacià i morí a l’exili Les seves relíquies foren traslladades a Saragossa l’any 1170 És copatró de la ciutat La seva festa se celebra el 29 de gener

Imposat per Constanci, fou el sostenidor dels arians occidentals i prengué part important en el concili de Rímini 359 s’enfrontà amb Hilari de Poitiers, i fou condemnat, però el favor de l’emperador Valentinià el salvà de l’exili El succeí Ambròs

Seguí el seu pare a l’exili d’Iconi 1229, on fundà un orde de dervixos mawlawiyya , molt estès a Turquia El seu Maṯnawī-i ma'nawī , tractat teologicodidàctic, és una gran obra de la literatura mística universal És autor també d’un divan

El 1545 abandonà l’orde carmelità i passà a Ginebra amb Calví 1550 La seva doctrina sobre la predestinació, contrària a la de Calví, fou la causa del seu exili a França 1553 i del seu pas al partit antireformador Escriví biografies polèmiques de Calví i de Théodore de Bèze

Germà de Baltasar Jesuïta, a Catalunya, des del 1753, el 1759 passà a Quito en tenir lloc l’exili del 1767 era a Popayán Residí a Ravenna fins el 1773, i ensenyà teologia a la Universitat de Camerino, on publicà Divina gratia Augustini recuperata 1791 i on escriví un tractat de teologia natural

Professor de filosofia a Barcelona i de teologia a Girona Exiliat a Itàlia el 1767, residí trenta anys a Ferrara, on publicà poemes llatins, una biografia del bisbe de Vic, Ramon de Marimon 1785, i dos reculls de biografies de companys d’exili catalanoaragonesos Vicennalia sacra aragonensia, 1787 i peruans Vicennalia sacra peruviana , 1788

Al moment de l’expulsió d’aquest orde era a Alacant, i anà a Ferrara La seva única obra publicada és Documentos morales 1800, faules en vers castellà, exemplars i morals per a la joventut, d’una sornegueria popularista Deixà, inèdita, una Festiva relación de l’exili i una important biografia de Tomàs Serrano, d’interès per a la història de la cultura valenciana del s XVIII, molt viva i vibrant

Excomunicà el monofisita Eutiques i n'informà el papa Lleó I, el qual respongué amb el famós Tomus ad Flavianum Al sínode conegut com a lladronici d'Efes Flavià fou deposat per l’emperador Teodosi II per instigació de Diòscor d’Alexandria, i morí camí de l’exili El concili de Calcedònia el rehabilità És venerat com a sant La seva festa se celebra el 18 de febrer

Legitimista partidari dels omeies, la seva activitat política el portà repetidament a la presó i a l’exili Almeria, Xàtiva, Mallorca, etc Conegut sobretot pel Ṭawq al-ḥamāma , sobre l’amor i els amants, on es revela com a excellent psicòleg, és també autor de nombrosos tractats de filosofia, de dret —on es palesa partidari del zaharisme— i d’història el Naqt al-'arūs i una història crítica de les religions, sectes i escoles