Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
catolicitat
Cristianisme
Qualitat de catòlic; constitueix una de les quatre notes amb què, ja en els símbols de fe més primitius, s’ha autodefinit l’Església ( catòlic
).
Considerada, en uns altres temps, sobretot en la dimensió geogràfica de l’extensió universal de l’Església, avui és vista més aviat com l’impuls que porta l’Església d’incorporar-se a les formes de vida humana de cada poble i d’identificar-s’hi plenament
bisbat de Sant Feliu de Llobregat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat).
Fou creat a conseqüència de la divisió de l’arquebisbat de Barcelona l’any 2004 De 1609 km 2 d’extensió, té 661393 habitants, 121 parròquies, 152 capellans, 23 comunitats de religiosos i 67 de religioses Episcopologi de Sant Feliu de Llobregat bisbe periode lloc de naixement Agustí Cortés Soriano 2004-24 València Xabier Gómez García des del 2024 Azkoitia, Guipúscoa
teàndric | teàndrica
Cristianisme
Dit d’un ésser o d’un obrar que és alhora diví i humà.
Aplicat d’antuvi a certes accions de la vida de Crist, on resplendeix la seva divinitat, el terme és aplicat també a tots els actes de Crist sense cap excepció, i, per extensió, a les institucions religioses vinculades a ell, com és ara les Sagrades Escriptures, l’Església, els sagraments El mot, creat Θεανδρικαì ‘ενέργειαι pel Pseudo-Dionís, fou utilitzat sovint en sentit monofisita, però Màxim el Confessor el defensà com el terme que expressava millor la unió i interacció de les dues natures de Crist
Gonzalo Fernández de Heredia
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1478-90) i arquebisbe de Tarragona (1490-1511).
Estigué vinculat al servei de Joan II i de Ferran II de Catalunya-Aragó com a ambaixador seu a Roma i accidentalment en altres estats italians fins el 1500, que entrà a la seva arxidiòcesi Fou capità de la guàrdia del palau durant el conclave que elegí Alexandre VI 1492 Aquest el nomenà posteriorment governador de Roma Fou desmembrada l’extensió de la seva província eclesiàstica amb l’erecció de l’arquebisbat de València 1492, al qual s’incorporaren com a sufragànies Cartagena i Mallorca Entre el 1498 i el 1499 l’impressor Rosembach li imprimí un breviari, un diürnal, un missal i…
confessió de fe
Cristianisme
Síntesi escrita de la fe d’una església, especialment protestant.
L’expresssió passà de significar l’acte amb el qual hom fa professió de la seva fe, i que ja es dóna a l’Antic Testament, a la peça en la qual hom expressa el contingut doctrinal de la pròpia fe i, per extensió, al grup religiós que es determina per referència a ella En tant que peça literària, hom anomena símbol les confessions de fe de l’Església primitiva, professió de fe, les catòliques d’època moderna, i confessió de fe , les de la Reforma, nascudes de la necessitat de definir-se els diversos grups davant l’Església de Roma i entre ells L’ocasió fou la Dieta d'Augsburg, d’on…
Pere Salses i Trilles
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Vida i obra Estudià al seminari de la Seu d’Urgell, es doctorà en teologia a Cervera, fou rector de Llívia 1728-54 i plebà de Ponts 1754-81 És autor d’un extens i elaborat sermonari, el Promptuari moral sagrat i catecisme pastoral de plàtiques doctrinals i espirituals sobre tots los punts de la doctrina cristiana Barcelona 1754-57, en cinc volums, amb un pròleg en què justifica i defensa l’ús del català És l’obra religiosa catalana de més alè de l’edat moderna, tant per l’extensió com per l’ambició estructural Vol ser una mena d’enciclopèdia doctrinal i moral, perquè els rectors…
,
papisme
Cristianisme
Terme pejoratiu donat pels no catòlics a la posició catòlica que sosté la supremacia del papa i, per extensió, a tota l’Església catòlica romana.
advocat | advocada
Cristianisme
Títol aplicat especialment a la Mare de Déu i, per extensió, a determinats sants a qui la devoció popular atribueix un poder damunt determinades necessitats.
Àngel del Pas i Pincard
Filosofia
Cristianisme
Teòleg, orador i reformador franciscà, de nom Joan Carles fins a professar.
Estudià a Alcalá de Henares, passà de predicador a Figueres i ensenyà teologia als convents de Vic i filosofia al de Tortosa del qual fou guardià fou definidor i guardià del convent de Perpinyà Profundament influït per les idees ascètiques de la Contrareforma viatjava sempre descalç, procurà l’extensió de l’observança reformada dintre els franciscans catalans el 1580 establí un convent a Sant Miquel d’Escornalbou Baix Camp i el 1581 obtingué l’aprovació d’una custòdia amb els convents reformats del Principat de Catalunya i dels regnes de València i d’Aragó 1581, de la qual fou…
Lluís Fullana i Mira
Història
Gramàtica
Cristianisme
Gramàtic, erudit i religiós.
Els seus primers estudis lingüístics La morfologia valenciana és la mateixa que la catalana , 1905 Ullada general a la morfologia catalana , 1908, comunicació al Congrés Internacional de la Llengua Catalana el 1906 Característiques catalanes usades en lo Reine de València , 1907 defensaven, contra el que era usual en l’ambient cultural valencià de l’època, la unitat de la llengua catalana El mateix 1915 fou encarregat pel Centre de Cultura Valenciana de la redacció d’una Gramàtica elemental de la llengua valenciana 1915, en la qual, com a membre de l’Acadèmia de la Llengua Catalana i…