Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
ogdòade
Cristianisme
En el gnosticisme, terme tècnic per a designar una regió intermèdia entre el pleroma (divinitat) i l’univers material, habitada per la Saviesa inferior (valentinians) o pel Gran Arcont (Basílides).
Originàriament, designava entre els grecs el cel de les estrelles fixes
any litúrgic
Cristianisme
Any ordenat de manera que se celebrin successivament els principals esdeveniments de la vida de Crist i els misteris més importants del cristianisme.
Hom sol distingir dues parts la del temporal, o cicle de les festes mòbils, i centrada en la celebració de la Pasqua , i la part del santoral, o calendari de festes fixes L’any litúrgic, a les esglésies llatines, comença amb l’advent, temps de preparació al Nadal i a l’Epifania a les esglésies orientals hi ha alguns diumenges previs al Nadal, però sense un cicle definit com l’advent Les esglésies de tradició siríaca fan precedir encara aquests diumenges dits ‘de les Anunciacions’, d’uns altres, anomenats ‘de la Dedicació’ La Pasqua, amb la Setmana Santa , centre de l’any litúrgic…
festa
Cristianisme
Dia de l’any que l’Església celebra un aspecte concret del misteri de Crist.
La festa primordial és el diumenge, en commemoració de la resurrecció de Crist La festa de la Pasqua celebra un cop l’any el mateix fet que el diumenge commemora cada setmana Altres misteris de Crist encarnació, naixement, ascensió i missió de l’Esperit són celebrats en el decurs de l’any en dies fixos festes fixes o movibles festes movibles
sagrari
Sagrari de bronze
Cristianisme
Lloc on hom posa i guarda el Santíssim.
Als primers temps del cristianisme, sense regles fixes per a la reserva eucarística, era anomenat diversament conditorium, repositorium, aedicula, turris i situat ja sigui sota la mesa de l’altar, al mur de l’absis, a la sagristia anomenada sacrarium o secretarium Les formes també foren variades nínxol, fornícula, edicle o cimbori, colom, monument sepulcral Pau V n’obligà la fixació sobre l’altar, sense prescriure’n la forma externa en aquest cas és anomenat també tabernacle
baptisme
Cristianisme
Primer dels set sagrament
consistent en un ritu d’ablució unit a unes paraules, en virtut del qual hom esdevé membre de l’Església del Crist i reneix espiritualment.
Els ritus religiosos amb aigua són freqüents en tots els pobles hom els atribuïa efectes de purificació, de reviviscència després de la mort o de canvi de situació en la vida naixement, pubertat, matrimoni Les religions de misteris, procedents de l’Orient i esteses per l’imperi Romà al temps immediatament anterior al cristianisme, contenien ritus de purificació a base d’aigua o de sang, amb sentit d’iniciació en doctrines i cultes secrets Alguns especialistes subratllen llur influència en el baptisme cristià d’altres s’inclinen a favor dels ritus jueus de l’Antic Testament El judaisme…