Resultats de la cerca

Es llicencià en teologia per la Universitat Pontifícia de Salamanca 1958 i l’any següent fou ordenat sacerdot a Salamanca El 1972 esdevingué vicerector de la Universitat Pontifícia de Salamanca Bisbe auxiliar de Santiago de Compostella 1976, el 1984 prengué possessió d’aquest bisbat El 1994 fou nomenat arquebisbe de Madrid i el 1998, cardenal, alhora que passava a ésser membre de la Congregació per a l’Educació Catòlica i membre de la Congregació del Clero Els seus posicionaments públics en temes de moral sexual o diluint el pes específic de les conferències episcopals  diferenciades a l’…

Dominicà, fou inquisidor de Tolosa de Llenguadoc 1307-24 Perseguí els valdesos i deixà una obra, Practica inquisitionis heretice pravitatis, autèntic “manual de l’inquisidor” Fou nomenat bisbe de Tui Galícia el 1323 i de Lodeva Llenguadoc el 1324

Fundador del monestir de Dumium, a Galícia 550, fou bisbe de Braga ~570 i metropolità dels sueus hispànics arians, per la conversió dels quals treballà És autor de tractats pastorals, entre els quals sobresurt De correctione rusticorum  La seva festa se celebra el 20 de març

Exercí l’apostolat a Galícia 1892-1920 i a Linares 1920-22, i donà un impuls ben remarcable a la difusió de les seves creences A Barcelona fundà una església 1931, la qual esdevingué nombrosa aviat Proclamada la tolerància religiosa per l’Estat espanyol 1945, aquesta comunitat, directament o indirectament, ha format nous grups de cristians, els quals són servits per dirigents nadius

Inquisidor a Sevilla i oïdor a Granada, el 1524 fou nomenat bisbe de Santo Domingo i president de l’audiència el 1527 Combaté el sistema d' encomiendas i imposà en canvi un tribut També protegí els indis i reorganitzà l’administració local Traslladat a Nova Espanya 1531, fou substituït el 1535 per Antonio de Mendoza Esdevingué bisbe de Tui Galícia des del 1542

Fill de Joan Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i d’Oms Fou canonge i ardiaca de Barcelona, auditor de la Rota, bisbe d’Àvila, ardiaca de Nendoz a la seu de Sant Jaume de Galícia, cardenal 1789 i patriarca de les Índies, almoiner major i procapellà del rei, gran canceller i conseller d’estat, prelat domèstic del papa, assistent al soli pontifici i vicari general dels exèrcits i armada

Pastor d’ofici, es relacionà amb els benedictins i posteriorment es retirà al bosc de La Bureba, a La Rioja, on fou ordenat prevere pel cardenal Gregori, bisbe d’Òstia i legat pontifici, el qual acompanyà en els seus viatges, fins a la seva mort 1044 Aleshores tornà a La Bureba, on construí un hospital per als pelegrins a Sant Jaume de Galícia i una calçada, origen del topònim La seva festa se celebra el 12 de maig

Monjo benedictí 1571 de Sant Feliu de Guíxols, fou abat d’O Poio, a Galícia, president de San Claudio de Lleó i administrador de Maximilià d’Àustria, arquebisbe de Santiago Entre el 1613 i el 1617 i entre el 1621 i el 1625 fou abat de Sant Feliu de Guíxols Fou administrador, i féu obres importants a la capella de Santes Creus i altres obres importants al monestir, on fou enterrat S'oposà a l’establiment d’un convent de mínims a l’hospital de Sant Joan dels Pobres de la vila de Sant Feliu

Fill del Zebedeu i germà de Joan Evangelista , formà part, amb ell i amb Pere, del grup de deixebles predilectes de Jesús Una tradició tardana el feu evangelitzador d’Hispània i originà la creença de la seva sepultura a Compostella En el calendari llatí, se celebra la festa el 25 de juliol, però en l’antiga litúrgia visigòtica, el 30 de desembre Als Països Catalans sant Jaume ha estat molt venerat A més de les antigues esglésies de tradició visigòtica i preromànica, n’hi ha moltes a partir del segle XII que jalonen els camins dels pelegrins, no sols dels qui anaven a Sant Jaume de …

A la seva difusió, sobretot a Galícia i al sud de la Gàllia, hi coadjuvaren el seu procés “inquisitorial” i l’execució, així com les protestes de Martí de Tours, d’Ambròs, del papa Sirici i d’altres, que d’alguna manera l’erigiren en màrtir, malgrat la reserva que mostraren per la seva doctrina D’altres, com Orosi i Agustí, i més tard Lleó I, el reprovaren decididament La destrucció dels documents no en permet una bona informació, i els parers actuals es divideixen a l’hora de valorar-ne el contingut sembla influït pel gnosticisme i pel maniqueisme potser d’una manera inconscient…