Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
lleó
El lleó de Sant Marc representat en la basílica homònima de Venècia
Jean-Pierre Dalbéra (CC BY 2.0)
Cristianisme
Figura del lleó en el tetramorf, que simbolitza l’evangelista Marc; té el seu origen en la visió d’Ezequiel narrada al llibre d’aquest profeta.
Taís
Cristianisme
Jove cortesana d’Alexandria que, segons la tradició i les Vitae Patrum, convertida i redimida per Pafnuci, visqué els seus darrers anys en el recolliment i en la pietat i morí en olor de santedat.
La seva figura, més o menys llegendària, esdevingué molt popular a l’edat mitjana per obra de Roswita, Marbode i diversos poemes francesos dels s XII i XIII Posteriorment inspirà, entre altres obres, la novella homònima d’Anatole France 1890 i el drama musical de Massenet, estrenat a l’Opéra de París el 1894
Ricard de Sant Víctor
Cristianisme
Teòleg i místic escolàstic.
Succeí Hug de Sant Víctor a l’abadia homònima de París Els sis llibres del seu De Trinitate ocupen un lloc excepcional en la història de l’especulació trinitària per l’intent de derivar de l’amor comunicatiu de Déu les propietats de les persones divines Elaborà minuciosament tres arguments a posteriori de l’existència de Déu el de la temporalitat, el dels graus de perfecció i el de la possibilitat, molt apreciats per l’escolàstica posterior La mística especulativa li deu també notables aportacions, sobretot de tipus simbòlic
nona
Cristianisme
Hora menor de l’ofici diví, corresponent a l’hora romana homònima.
tèrcia
Cristianisme
Hora menor de l’ofici diví, corresponent a l’hora romana homònima.
sexta
Cristianisme
Hora menor de l’ofici diví, corresponent a l’hora romana homònima.
prima
Cristianisme
Hora menor de l’ofici diví, corresponent a l’hora romana homònima.
D’origen monàstic segles V-VI, ocupava l’espai que restava entre les laudes i l’inici del treball Més tard segles XI-XII hom hi afegí l' Officium capituli , amb la lectura del martirologi Fou suprimida més tard pel concili II del Vaticà 1963
Ambròs
Cristianisme
Bisbe de Milà.
Format a Roma, inicià el seu cursus honorum com a advocat del prefecte del pretori a Sírmium 365, d’on ràpidament passà a consularis governador, de la Ligúria i de l’Emília 370, i residí a Milà, on, a la mort del bisbe Auxenci, fou aclamat com a successor d’ell, tot i ésser solament catecumen acceptada la seva elecció, fou consagrat 374 La seva tasca pastoral superà els límits diocesans i intervingué activament en la defensa dels bisbes catòlics contra candidats arrians, i en la supressió dels últims vestigis d’arrianisme a Occident enfrontant-se amb l’emperador, que volia fer-li lliurar als…
província eclesiàstica de València
Cristianisme
Província
Demarcació territorial eclesiàstica creada el 1492, quan Innocenci VIII concedí, a precs de Roderic de Borja, bisbe de València i vicecanceller de la cúria romana, l’elevació de l’Església valentina a la dignitat metropolitana.
Aquesta fou confirmada el mateix any pel mateix Roderic de Borja, ja elegit papa amb el nom d’Alexandre VI A la nova província eclesiàstica foren assignades, com a sufragànies, les diòcesis de Cartagena i Mallorca La primera abraçava aleshores el Regne de Múrcia, i limitava al nord amb la diòcesi de València, cosa que suposava que la seva extensió arribava fins al port de Biar i comprenia una àmplia zona del regne de València La jurisdicció de Mallorca abraçava totes les Illes Balears Ambdós bisbats eren exempts de tota jurisdicció metropolitana, per tal com eren subjectes directament a la…