Resultats de la cerca

Hom el considera fundador del moviment filantròpic, referent al qual escriví, el 1768, Vorstellung an Menschenfreunde und vermögende Männer über Schulen ‘Proposició als filantrops i als poderosos sobre les escoles’ Fou seguidor de les idees de Rousseau, les quals intentà d’aplicar en el Philanthropinum de Dessau 1774-93, que influí profundament sobre el moviment pedagògic alemany i promogué la creació d’escoles semblants durant el s XVIII Basedow defensà l’educació activa i humanística El 1774 escriví l' Elementarbuch ‘Llibre elemental’

Format a Oxford, obtingué el doctorat en dret a Oxford i Pàdua Ambaixador d’Enric VIII, negocià la pau de Cambrai entre Carles V i Francesc I 1529 Bisbe de Londres 1522-30 i de Durham 1530-32, es mostrà reticent a la Reforma Empresonat 1550 i deposat 1552 per Eduard VI, fou reposat per Maria Tudor 1553 i novament empresonat per Elisabet a Lambeth 1559, on morí De vasta cultura teològica i humanística, escriví De veritate corporis et sanguinis domini nostri Jesu Christi 1554 i Contra impios blasphematores Dei praedestinationis 1555

Estudià a Constantinoble, on es féu monjo Elegit 1437 metropolita de Kíev i de tot Rússia llavors amb residència a Moscou, prengué part en el concili de Florència 1438-39, on fou un defensor convençut de la unió de l’Ortodòxia amb Roma, i fou creat cardenal Tornat a Moscou, hi proclamà la butlla d’unió, però fou empresonat pel gran duc Basili II, bé que aconseguí d’escapar-se i es refugià a Siena Itàlia El 1453 era a Constantinoble quan aquesta fou presa pels turcs i hi fou ferit, però novament pogué fugir a Itàlia Home de gran cultura humanística, aplegà molts còdexs per a la…

Professà al convent dominicà de Burgos 1506 i estudià a París filosofia 1509-13 i teologia 1513-16, i alhora exercí el magisteri en el seu orde fins a aconseguir el doctorat 1522 Professor a San Gregorio de Valladolid 1523-26, passà definitivament a Salamanca 1526-45 convidat al concili de Trento tant per l’emperador com pel papa, la malaltia no li permeté d’assistir-hi Destaca principalment per la seva renovació humanística de l’ensenyament de la teologia exposició clara de temes d’actualitat evitant les discussions purament dialèctiques, recurs constant a les fonts l’Escriptura…

Vida i obra Fill de l’advocat i doctor en lleis Pere Joan Finestres i Solans Germà del jurista Josep Finestres i de Monsalvo 1688 — 1777, Francesc Finestres i de Monsalvo 1689 — 1762 i Pere Joan Finestres i de Monsalvo 1690 — 1769, professors de dret canònic a Cervera i erudits canonges de Girona i de Lleida, de Marià Finestres i de Monsalvo 1694 — 1759, monjo de Poblet, de l’historiador Jaume Finestres i de Monsalvo  1696 — 1769 i d’ Ignasi Finestres i de Monsalvo , jerònim, arxiver i bibliotecari del monestir de la Vall d’Hebron canvià el seu nom, Antoni, en entrar en l’orde premonstratenc…

Vida i obra Conegut també com abat Andrés De família aragonesa per part del pare i catalana per part de la mare Cursà els primers estudis a Benissa i d’allà passà al Collegi de Nobles dels jesuïtes de València, on estudià gramàtica, retòrica, poesia, història i filosofia, a més d’iniciar-se en el domini del llatí, l’hebreu, l’italià i el francès Ingressà a la Companyia de Jesús el 1754 Passà al Principat cinc anys seguits com a novici a Tarragona 1754-56, estudiant de lletres humanes a Manresa 1756-57 i de filosofia i ciències a Girona 1757-59 Fou ordenat sacerdot a València l’any 1763, on…