Resultats de la cerca

En el camp de les llengües orientals, publicà Die chrisliche Literatur des Orients 1911 i Geschichte der syrischen Literatur 1922 Creador de la litúrgia comparada Liturgie comparée , 1940, publicà també Die Messe im Morgenland 1906, Festbrevier und Kichenjahr der syrischen Jakobiten 1910, Vom geschichtlichen Werden der Literatur 1923, Nocturna Laus obra pòstuma, 1957 Dirigí durant molts anys la revista ‘Oriens Christianus’

Bisbe de Württemberg 1933, fou el portaveu de l’oposició luterana al nazisme Organitzà l’Església evangèlica a Alemanya 1945 Entre les seves obres destaquen el recull de sermons Fünfzig Jahre im Dienst der Kirche ‘Cinquanta anys al servei de l’Església’, 1950 i Erinnerungen aus meinem Leben ‘Records de la meva vida’, 1953, sobre la situació eclesiàstica durant el nazisme

En teologia pastoral és lloc comú la referència a la comunitat de Jerusalem, descrita als Actes dels Apòstols L’exegesi moderna, particularment els mètodes d' història de les formes i història de les redaccions , en parlen sovint tot referint-se a cadascuna de les comunitats on sorgiren i es configuraren els relats evangèlics, determinats teològicament per la situació Sitz-im-Leben i les necessitats de la respectiva comunitat

Obres seves són Ichthys Das Fischsymbol in frühchristlicher Zeit ‘El peix com a símbol en el cristianisme primitiu’, 5 volums, 1910-43, Sol Salutis Gebet und Gesang im christlichen Altertum ‘Pregària i cant a l’antiguitat cristiana’, 1920 i Antike und Christentum ‘Antiguitat i cristianisme’, 5 volums, 1929-50 El 1955 fou creat a Bonn el Franz Joseph Dölger-Institut per a l’estudi de l’antiguitat cristiana, el qual publica, des del 1958, el Jahrbuch für Antike und Christentum i, des del 1950, l’enciclopèdia Reallexikon für Antike und Christentum

Sabater d’ofici, la seva intuïció de la presència de Déu en tot el portà a un cert panteisme, que reprèn algunes especulacions gnòstiques i neoplatòniques En la seva obra principal, Aurora, oder Die Morgenröte im Aufgang ‘El desvetllar de l’aurora’, defensa que Déu es revela a través de la natura i de les seves oposicions El conflicte entre esperit i matèria no arriba a trencar la unitat panteista, perquè són com dos pols que es condicionen recíprocament La matèria, dolenta en ella mateixa, és condició necessària per a tota existència Influí sobre místics com Angelus Silesius i escriptors com…

Estudià teologia i filologia clàssica a Estrasburg i a París fins el 1926 Fou professor d’exegesi i d’història de l’Església antiga a les facultats de teologia d’Estrasburg 1930, i Basilea 1938 i París 1953, i també a la Sorbona 1954 De les seves obres cal destacar Christus und die Zeit ‘Crist i el temps’, 1946, Petrus, Jünger, Apostel, Märtyrer ‘Pere, deixeble, apòstol, màrtir’, 1952, La Tradition 1953, Die Christologie des Neuen Testaments 1957, Katholiken und Protestanten 1958, Heil als Geschichte ‘Salvació com a història’, 1965, en les quals analitzà els punts culminants d’una teologia…

Començà dedicant-se als problemes socials, i es definí com a socialdemòcrata La Primera Guerra Mundial el portà a valorar més l’element escatològic i transcendent del cristianisme emprengué l’estudi de l' Epístola als Romans amb l’obra Der Römerbrief 1910 intentà d’unir l’acció o gràcia o paraula de Déu amb l’acció o esforç humà cap al progrés Els anys posteriors accentuaren la importància de la transcendència en el seu pensament Fou professor de dogmàtica a Göttingen, a Münster i a Bonn El primer intent de sistematització del cos doctrinal del cristianisme fou Die christliche Dogmatik …