Resultats de la cerca

Estudià a Tarragona, d’on fou canonge degà Celebrà sínodes diocesans el 1677 i el 1682 Tingué conflictes amb el capítol de Vic pel fet de voler imposar reformes dràstiques

Fou el darrer de la sèrie de set papes orientals Sostingué controvèrsies amb els arquebisbes de Ravenna i de Milà S'oposà a l’emperador Filípic Bardanes, que volia imposar el monotelisme

Bisbe de Saint David 1621, amb l’adveniment de Carles I d’Anglaterra assolí un important paper bisbe de Londres 1628, canceller de la Universitat d’Oxford 1629 i arquebisbe de Canterbury 1633, participà en el govern i enfurismà els puritans escocesos i els presbiterians en voler imposar l’anglicanisme Detingut per ordre del Parlament Llarg, fou condemnat a mort i executat

S'oposà a la decisió reial d’imposar la congregació del Cister als monestirs catalans A causa de la seva actitud fou empresonat Refusà el càrrec de visitador de Catalunya que li havia estat ofert per la congregació i obtingué del capítol general de l’orde de poder pledejar amb Roma El resultat fou negatiu Secundà el Consell de Cent de Barcelona en diversos enfrontaments amb Felip III

Era diferent del caput scholae o cabiscol Els concilis lateranenses de 1162, 1215 i 1515 legalitzaren el càrrec en imposar la creació d’escoles separades de la catedral però sota el magisteri del mestrescola En les primeres universitats tingueren càrrecs importants, com en la de Lleida, de la qual foren els cancellers, prerrogativa que en part passà després a la Universitat de Cervera El concili tridentí manà que fossin ordenats d’ordes majors i nomenats doctors o llicenciats en teologia i dret canònic En crear-se els seminaris, foren normalment professors titulars de teologia

El seu nom original era Jean Cauvin , que llatinitzà en Calvinus Inicià la carrera eclesiàstica i estudià filosofia a París 1523-27 amb l’humanista Mathurin Cordier i amb Noël Beda i es vinculà amb Guillaume Budé i Nicolas Cop, deixebles de Lefèvre d’Étaples en 1528-31 es llicencià en dret a Bourges, on treballà amb el luterà Melchior Wolmar, i es doctorà a Orleans El 1532 publicà un comentari al De clementia de Sèneca La seva conversió a la fe reformada l’obligà a fugir de França i s’establí a Basilea 1535, on acabà Christianae Religionis Institutio i en publicà la primera edició 1536, la…