Resultats de la cerca

Anomenat l’Apòstol d’Andalusia , excellí com a predicador popular i es destacà per la defensa intransigent dels principis catòlics Fou beatificat el 1894 La seva festa se celebra el 24 de març

Sacerdot 1888 i bisbe titular de Nicea 1900, Pius X el féu secretari d’estat i cardenal 1903 Menà una política intransigent, organitzà la cúria romana i lluità contra el Modernisme Secretari del Sant Ofici 1914, es mostrà favorable al moviment feixista

Benedictí a Lobbes sota l’abat Hilduí, que era cosí d’Hug de Provença, rei d’Itàlia, fou nomenat per aquest bisbe de Verona i deposat poc després Novament recuperà i perdé la mitra, tornà a Lobbes i fou cridat per Otó I a l’escola palatina Bisbe de Lieja, també en fou foragitat tornà a Verona, que també hagué d’abandonar obtingué llavors les abadies de Saint-Amand de la qual també hagué de fugir, d’Aulne i d’Haumont Reformador intransigent, impacient i mancat de tacte, uneix en els seus escrits l’autoconfessió a l’acusació dels defectes d’altri Erudit, encara que poc original, ha…

De nom de família Joan Sanin, el 1479 fundà un monestir a Volokolamsk, prop de Moscou, que tingué una gran influència en el monaquisme i en la renovació de la pietat russa Enfront del corrent contemporani de Nil de Sora , defensà la possessió de béns dels monestirs, per tal de fomentar la cultura, mentre que la pobresa havia d’ésser només individual Doctrinalment es mostrà intransigent amb els corrents no estrictament ortodoxos, sobretot en la seva obra Prosvetitel ' ‘L’illuminador’ Defensà l’origen diví del poder civil i propugnà una Església poderosa i aliada amb el tsar Les…

Erudit canonista, rector de la Universitat de Roma, fou nomenat bisbe d’Ancona 1727 i arquebisbe de Bolonya 1731 Fou creat cardenal el 1728 En morir Climent XII, els cardenals estaven dividits pels interessos de les potències estrangeres Després d’un conclave laboriós que durà sis mesos, Lambertini fou elegit papa Es mostrà obert a tots els camps de la cultura mantingué correspondència amb pensadors i científics sense discriminació i establí centres d’ensenyament científic superior a Roma S'interessà per la litúrgia Benèvol amb les tendències regalistes, els seus concordats foren d’àmplies…

Estudià als seminaris de Tortosa i Sogorb, es doctorà en lleis a València 1825 i fou ordenat de sacerdot a Tarragona el 1831 El 1830 fou nomenat catedràtic de cànons a la Universitat de València, i canonge doctoral el 1831 Per la seva actuació antiliberal intransigent, el 1840 fou separat de la càtedra Continuà combatent el liberalisme en els seus escrits, especialment a Las postdatas 1841, diàlegs entre un polític i un bisbe, que tingué força difusió, tot i que aparegué anònim El govern moderat li tornà la càtedra el 1843 Juntament amb Jaume Balmes preparà les bases per al nou…

Monjo a Cluny, fou capdavanter de la reforma moral de l’Església i del seu alliberament de la subjecció al poder polític Elegit papa per aclamació popular, en els sínodes quaresmals del 1074 i el 1075 exposà els principis de la reforma moral i institucional de l’Església, concretats en el Dictatus Papae 1075, on afirmà la superioritat del papa sobre tota autoritat política i terrenal Reivindicà també la suprema autoritat sobre tots els bisbes, que féu pràctica a través dels seus legats Així encaminà el moviment de la reforma dita gregoriana La seva actitud intransigent i les…

Refusant tot liberalisme, tota innovació espiritual i social, es nodria d’un nacionalisme violent i, alhora que defensava la submissió de l’estat a l’església, es distingia tant per l’anarquia respecte a l’ordre jeràrquic com per una agressivitat de principi Aquest corrent doctrinal de signe intransigent, que el 1888 cristallitzà a Espanya en un partit polític dit integrista, tingué molta virulència al Principat de Catalunya Arrelà gràcies a l’existència d’una mentalitat catòlica de base popular, pietista i d’una absoluta intransigència amb el que considerava erroni, fomentada…

D’una família d’homes de lleis originària de Berga, es doctorà en dret canònic i civil Nomenat canonge de la seu d’Urgell 1612, inicià la seva vida pública com a defensor dels privilegis eclesiàstics Prengué part, com a síndic del capítol, a les corts de Barcelona del 1626 —fou un dels constitucioners— i hi secundà el canonge de Vic, Enric d’Alemany, i els síndics dels altres capítols catedrals en llur actitud intransigent davant la demanda reial de 16 00 homes per a la guerra El 1627 —fixada ja la seva residència a Barcelona— fou nomenat visitador de la generalitat Síndic del…

Vida i obra Ingressà 1334 al convent de dominicans de Girona, on estudià sota la direcció de Dalmau Moner de qui escriví una biografia, que publicà Diago el 1599, es doctorà en teologia a París 1352 i tornà a Barcelona De caràcter enèrgic i intransigent, s’oposà enèrgicament al lullisme  des que fou nomenat inquisidor general de la corona catalanoaragonesa 1356, raó per la qual trobà l’oposició de Pere III Fou deposat el 1360 pel capítol general de Perpinyà per la seva implicació en el procés contra el beguí Nicolau de Calàbria Elegit vicari general de l’orde de predicadors 1362, aquesta…