Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Pedro de Arbués
Cristianisme
Eclesiàstic aragonès.
Fou nomenat inquisidor del Regne d’Aragó 1484, funció que complí molt rigorosament amb els judaïtzants Morí víctima d’un complot de famílies nobles emparentades amb nuclis hebreus Canonitzat per l’Església Catòlica el 1867, hom en celebra la festa el 16 de setembre
Francesc Guerau
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor religiós.
Jesuïta 1655, fou censor del Sant Ofici i catedràtic de teologia i rector dels collegis de Barcelona, Urgell, Palma i Saragossa Predicador famós, publicà una dotzena d’obres molt divulgades, entre les quals cal remarcar El sabio instruido de la naturaleza , en tres parts Barcelona 1675, 1681 i 1700, i El sabio instruido de la gracia, en varias máximas o ideas evangélicas, políticas y morales 2 vol Madrid 1671, ambdues amb nombroses reedicions La primera està dividida en màximes, cadascuna amb el seu emblema, amb illustració i un breu text narratiu d’on extreu el contingut moral explanat a la…
,
patriarcat d’Antioquia
Cristianisme
Dignitat i jurisdicció dels caps de les esglésies siríaca catòlica (resident a Beirut), melquita catòlica i maronita (residents a Bekoš, al Líban), melquita bizantina (resident a Damasc) i siríaca jacobita (de la qual depèn el katholikós de Malankar, Índia).
La primera comunitat cristiana d’Antioquia fou confiada a l’apòstol Bernabé, el qual l’any 42 o 43 cridà Pau de Tars per a la missió apostòlica Segons els Actes dels Apòstols , allà, per primera vegada, els deixebles de Crist s’anomenaren cristians, i la procedència pagana de la majoria d’ells els enfrontà a la tendència judaïtzant dels procedents del poble jueu Conseqüència d’aquesta situació fou l’anomenat concili de Jerusalem i l’enfrontament dels apòstols Pere i Pau a la mateixa ciutat, provocat per l’actitud complaent de Pere envers els ritus i les pràctiques dels judaïtzants La tradició…
bisbe
bisbe Consagració episcopal de sant Agustí de l’anomenat Retaule dels Blanquers (s XV) de Jaume Huguet
© Fototeca.cat
Cristianisme
Clergue que ha rebut l’ordenació episcopal, considerada plenitud del sagrament de l’orde per l’Església catòlica, les esglésies orientals no catòliques, l’església veterocatòlica, les esglésies episcopalianes i per molts adherents de la comunió anglicana.
En canvi, no semblen donar-li valor dogmàtic altres comunitats cristianes que han conservat o reintroduït la figura del bisbe, com és ara les esglésies d’Escandinàvia i, darrerament, l’església luterana d’Alemanya Generalment té a càrrec seu la cura espiritual i el govern eclesiàstic d’una diòcesi La seva missió en l’Església és de continuar el servei pastoral dels dotze apòstols fins a la fi dels temps No és clar el sentit que el Nou Testament dóna a la paraula epískopos, i fins sembla que les comunitats primitives presentaven models diversos de direcció les esglésies paulines, un conjunt o…
inquisició
Cristianisme
Organisme eclesiàstic que tenia com a finalitat de vetllar per la puresa de la fe, investigant els errors i castigant-los públicament.
La gran florida de moviments càtars dels segles XI-XII, i també d’altres moviments espirituals i apocalíptics, determinà la urgència de la funció episcopal de vetllar per la conservació de la fe de la comunitat cristiana En el context de la croada contra els albigesos, el concili de Tours 1163 determinà que les autoritats tenien l’obligació de cercar els heretges de llur diòcesi o territori d’aquí vingué la primera aplicació, bé que temporal —tres mesos—, a Tolosa, per obra del cardenal legat, Pere de Sant Crisògon, i el comte Ramon V L’experiència del Llenguadoc i la política repressiva de…