Resultats de la cerca

Franciscà, professor a Petrópolis i redactor de la “Revista Eclesiástica Brasileira” és un renovador intelligent de la “teologia de l’alliberament” llatinoamericana en funció de la categoria bíblica de “captivitat” En Jesus Cristo libertador Ensaio de cristologia crítica para o nosso tempo 1966, en el context de les cristologies del s XX, assenyala les línies d’una comprensió de la figura inquietant de Jesús de Natzaret des de la situació d’opressió d’Amèrica llatina És autor també de nombroses altres obres entre les quals Paixão de Cristo-Paixão do mundo , 1977 que van des de la teologia…

La congregació tingué com a característica la interpretació rígida i estricta de la regla de sant Benet, amb la particularitat que deslliurava els monjos del treball manual, que fou confiat als conversos o llecs També tenia un únic abat general, vitalici, del qual depenien directament totes les cases de la congregació Fou aprovada pels papes el 1055 i el 1070 i protegida com un dels moviments de la reforma romana o gregoriana Al s XII tenia 23 monestirs a la Toscana i l’Emília, i el 1253, 79 abadies, 29 priorats, 17 hospicis i 7 monestirs de monges Les monges foren fundades el 1050 per Berta…

Es clou amb els episodis de la crucifixió i l’enterrament Normalment hom el practica en grups, fent la volta a l’interior de les esglésies, especialment durant la quaresma i el temps de passió eventualment hom el practica per carrers i places en una processó que clou la imatge del Sant Crist, transportada per homes revestits de vesta, anomenats portants La devoció del viacrucis nasqué a la tardana època medieval, pel desig de reproduir arreu l’antiga pràctica dels pelegrins que a Jerusalem seguien piadosament el carrer tradicional la Via Dolorosa que va del pretori de Pilat al Calvari i el…

Fill del cardenal Roderic de Borja, després papa Alexandre VI, i de Vannozza Catanei Fou inicialment destinat a la carrera eclesiàstica, i gràcies a les influències del seu pare obtingué, ben d’hora, diverses prebendes importants fou protonotari apostòlic 1482, gaudí de canongies i benifets a Xàtiva, a València i a Cartagena fou bisbe de Pamplona 1491, etc El 1492 Alexandre VI el nomenà arquebisbe de València, i l’any següent cardenal, tot i que només era un simple tonsurat Fou ordenat de diaca el 1494 A la mort del seu germà Joan, segon duc de Gandia assassinat per instigació del mateix…

Fill d’un pare gendarme, rigorós i sever, i d’una mare cuinera Adolescent durant l’Alemanya nazi, el seu pare l’apuntà a les Joventuts Hitlerianes en contra de la seva voluntat i, tan bon punt pogué, les abandonà i feu estudis eclesiàstics El 1951 fou ordenat de prevere Des del 1946 fins al 1953 feu estudis de filosofia i de teologia a la Universitat de Munic, on es doctorà el 1953 Durant els anys 1959 i 1977 exercí de professor de dogmàtica L’any 1962 participà en el concili II del Vaticà  com a conseller de l’arquebisbe de Colònia Fruit d’aquesta participació, fundà la revista Concilium ,…

Vida i obra Anomenat incorrectament Moles Margarit, fou un dels màxims representants de l’humanisme llatí a Catalunya La seva família paterna era de la petita noblesa la materna, rossellonesa, era d’una major categoria Destinat al sacerdoci des de la infantesa, anà a Bolonya a estudiar dret canònic i civil, on es doctorà l’any 1443 Després de ser uns cinc anys vicari general del seu oncle Bernat de Pau, bisbe de Girona, tornà a Itàlia 1449, on serví d’intermediari entre Alfons IV de Catalunya-Aragó i el Vaticà durant la rivalitat napolitanoangevina, esmorteïda momentàniament per la caiguda de…

L’arrel i la connotació grecopaganes que el terme teologia tenia pesà clarament en el desenvolupament d’un concepte cristià de teologia, i, així, els primers pensadors del cristianisme primitiu dubtaren d’adoptar aquest terme, que evocava la teologia mítica dels poetes pagans Tanmateix, Orígenes i, sobretot, Eusebi de Cesarea adoptaren ja aquest terme per a designar el discurs creient sobre Déu i el seu Crist, en contraposició al que hom podria anomenar una teologia natural i en l’obra del Pseudo-Dionís, on la paraula rep ja la seva consagració oficial i serveix per a distingir els diversos…