Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Joan de Peralta
Cristianisme
Abat de Montserrat (1483-93) i bisbe de Vic (1493-1505).
De família noble, senyora de Castellet del Penedès, fou degà de l’església de Girgenti i abat comendatari del monestir basilià de la Grotta Sicília Fou nomenat abat comendatari del monestir de Montserrat Durant el seu episcopat, manà imprimir el missal de Vic 1496 i volia imprimir el breviari Arranjà els problemes de jurisdicció que mantenien els canonges de Manresa amb l’església de Vic Assistí a la cort de Barcelona 1493, ciutat on féu llargues estades Fou president de la generalitat de Catalunya 1491-93
Pere Berenguer
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (1123-41).
Assistí a un concili de Narbona el 1128 Augmentà els béns de la diòcesi i fixà en 45 el nombre dels seus canonges 1134 És remarcable l’acord que feu, amb intervenció dels comtes de Pallars, del legat pontifici i d’altres nobles i abats, amb el bisbe Gaufred de Roda que posà terme a les llargues discussions entre les diòcesis d’Urgell i Roda-Barbastre sobre els límits de les jurisdiccions respectives quedaven per a Urgell les valls de Senet i de Boí, les d’Areny, de Girbeta i de Montanyana, totes les esglésies dels comtats de Pallars i d’Urgell a l’est de la Noguera Ribagorçana, i…
Joan Baptista Vives i Marjà
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià a Roma, on es doctorà en ambdós drets 1584 Fou un personatge molt influent a la cort romana, on tramità afers per al rei Felip III de Castella, per als jurats de València i altres prínceps i entitats Féu construir 1605 una tomba nova a l’església de Montserrat de Roma per als papes, on foren traslladats el 1610 Fou ascendit a cambrer secret del papa 1589 i nomenat ardiaca d’Alzira 1607, i s’ordenà de sacerdot el 1609 Obsessionat per la idea missional, fundà un collegi per a neòfits de missions a la seva casa el 1591, que més tard oferí, sense èxit, a diferents congregacions religioses…
Bernat Tort
Cristianisme
Arquebisbe de Tarragona (1146-63).
Fou el principal endegador de l’arxidiòcesi tant en l’aspecte intern com extern Establí el capítol de canonges 1154 sota la modalitat augustiniana i organitzà la demarcació de la diòcesi per mitjà de dues butlles del papa Anastasi IV del 1154, en les quals es detallen les parròquies de l’arxidiòcesi i gràcies a les quals féu notables reclamacions de parròquies als bisbats de Barcelona i de Vic, que només obtingué en part Malgrat tot, la delimitació fou imprecisa, com ho revela el plet que mantingué amb el bisbe de Barcelona per la jurisdicció del lloc de Santes Creus, on s’establí la…
pal·li
Cristianisme
Dosser sostingut amb quatre o més vares llargues per a aixoplugar, en les processons, el sacerdot que porta la custòdia o el bisbe en l’entrada a les esglésies o als llocs de la seva jurisdicció.
En alguns llocs també els reis i caps d’estat entraven a les esglésies sota palli És anomenat també tàlem
Onofre Manescal
Historiografia catalana
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Vida i obra Doctorat en filosofia a Barcelona i en teologia a Alcalá, fou professor de teologia a l’Estudi General de Barcelona i rector de Sant Andreu de la Selva 1599-1606 Orador en llatí, català i castellà, publicà alguns dels seus sermons entre el 1604 i el 1611, dels quals el més destacable i conegut és Sermó vulgarment anomenat des Sereníssim senyor Don Jaume segon, justicier, y pacífic, rey de Arago, y compte de Barcelona, fill de Don Pedro lo Gran, y de Dona Costança sa muller , predicat a la seu de Barcelona el 1597 i publicat el 1602 També publicà Apologética disputa,…
, ,