Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Gregori II
Cristianisme
Papa (715-731).
Afavorí l’evangelització iniciada per sant Bonifaci, i el consagrà bisbe de Germània 723 En les lluites iconoclastes, resistí el longobard Luitprand i obtingué la donació de Sutri, primer nucli dels estats pontificis La seva festa se celebra el 13 de febrer
Arnau de Llordat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Bisbe de la Seu d’Urgell 1326-41 i de Tortosa 1341-46 Durant el seu govern a la Seu s’enverinaren novament les lluites entre la mitra urgellesa i els comtes de Foix, per qüestió de les respectives jurisdiccions, fins al punt que hagué d’absentar-se uns quants anys del bisbat
Jofré de Blanes i de Palau
Cristianisme
Eclesiàstic.
Germà de Francesc de Blanes Dominicà de Santa Caterina de Barcelona Intervingué, juntament amb Vicent Ferrer i a petició del rei Martí l’Humà, en l’apaivagament de les lluites entre Martí d’Orís i Pere de Centelles, com també entre les dels Malla i els Sancitorra de Vic És autor d’una obra sobre el rosari És considerat beat per l’Església Catòlica
Gregori X
Cristianisme
Nom que adoptà Tebaldo Visconti en esdevenir papa (1271-76).
Reuní el concili II de Lió 1274, al qual assistí el rei Jaume I, per unificar les esglésies grega i llatina —cosa que no reeixí per qüestions polítiques—, per emprendre una croada i per reformar els costums del clergat i del laïcat Intentà de pacificar les lluites de güelfs i gibellins, però la mort el sobtà sense haver obtingut gaire èxit en les seves empreses
Ponç de Melguelh
Cristianisme
Eclesiàstic.
Membre d’una noble família llenguadociana, fou elegit abat de Cluny el 1109, en morir l’abat Hug Després d’un govern agitat i dificultós, dimití, el 1122, i anà a Jerusalem Prengué part en les lluites contra els musulmans i finalment tornà a Cluny, el 1125, i se n'apoderà per la força Fou excomunicat i declarat cismàtic pel papa Honori II 1126 i morí a les presons pontifícies
Pau III
Cristianisme
Nom que prengué Alessandro Farnese en esdevenir papa (1534-49).
Procurà de mantenir-se neutral en les lluites territorials italianes, tot i que desautoritzà la política irenista de Carles V i els seus colloquis de religió amb els luterans Nomenà una comissió cardenalícia per a la reforma de la Cúria, afavorí els ordes reformats —aprovà la Companyia de Jesús—, i convocà el concili de Trento 1545 Confià a Miquel Àngel la decoració de la Capella Sixtina i erigí la Universitat de Messina 1548
Rabula
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor siríac.
Després d’haver ocupat càrrecs civils es convertí al cristianisme i fou bisbe d’Edessa ~412 Participà activament en les lluites cristològiques, primer contra Ciril d’Alexandria i posteriorment al seu favor i contra Teodor de Mopsuèstia Home d’una gran cultura, escriví tant en grec com en siríac Alguns himnes seus passaren a la litúrgia siríaca Traduí del grec sobretot obres de Ciril i intervingué, sembla, en la versió del Nou Testament de la Pešità o Pšiṭtā versió siríaca de la Bíblia
Arnulf
Cristianisme
Bisbe de Metz (614-629).
Conseller de Khildebert II, rei d’Austràsia i de Borgonya, passà al servei del fill d’aquest, Teodebert II d’Austràsia, desposseït 612 pel seu germà Teodoric II de Borgonya En les lluites posteriors entre els merovingis, prengué el partit de Clotari II de Nèustria i des del 613 sobirà únic dels francs Bé que laic, fou elegit bisbe de Metz 614 El 622 Clotari II li confià l’educació del seu fill Dagobert i, en part, el govern del reialme assignat, Austràsia
Josep Baborés i Homs
Literatura
Cristianisme
Poeta i sacerdot.
Tingué una intervenció destacada com a guerriller durant la Guerra del Francès i més endavant collaborà amb els reialistes, per la qual cosa fou afusellat pels constitucionalistes És autor de Passió de Nostre Senyor Jesu-Christ i Catecisme en vers 1819, reeditat el 1976, i segons estudis, plagiat en dues ocasions i La Guerra del Francès a Gualba Poema d’aversió i lluites contra Napoleó manuscrit sense data precisa però situat a l’entorn del 1820, i editat el 2002
Tomàs Bou
Literatura
Cristianisme
Escriptor i dominicà.
Lector de teologia a la Universitat de Cervera i a Solsona Per la seva intervenció en les lluites ideològiques del Trienni Constitucional s’hagué d’exiliar a Tolosa de Llenguadoc 1821 Després de l’exclaustració s’establí a Solsona Fou poeta i orador sagrat, popular pels seus escrits polèmics en català contra el liberalisme Conversa entre Albert i Pasqual, en dècimes catalanes 1821, Jesucrist crucificat, capità dels servils 1824 i Quatre converses entre dos personatges dits Albert i Pasqual 1830