Resultats de la cerca

Així hom parla de l' església de Jerusalem o, en el llenguatge paulí, de l' església que és a Corint, a Roma , etc

Llicenciat en teologia, fou professor de llatí al seminari de Vic i inspector d’arxius parroquials Publicà diverses monografies històriques de parròquies i confraries i sermonaris en català, castellà i llatí Dirigí el Butlletí de Predicació Sagrada i collaborà en periòdics manresans sobre temes d’història local

Amb els temps els diferents exarcats esdevingueren patriarcats el de Bulgària en fou l’últim, el 1953 Actualment n'hi ha a diversos països d’Occident, per a les comunitats emigrades L’Església Catòlica ha establert també exarcats per als catòlics de ritu oriental allà on hi ha establerta una jerarquia local pròpiament dita

Fou ordenat de prevere pel papa Fabià, contra la voluntat del clericat local, puix que Novacià era batejat només “clínicament” clínic Antipapa, oposat a Corneli, i cap del partit rigorista, donà origen al cisma dels novacians , que començà més aviat per diferències personals que no pas doctrinals Teòleg eminent, és autor de De Trinitate , primer tractat teològic sistemàtic llatí

Inquisidor a Sevilla i oïdor a Granada, el 1524 fou nomenat bisbe de Santo Domingo i president de l’audiència el 1527 Combaté el sistema d' encomiendas i imposà en canvi un tribut També protegí els indis i reorganitzà l’administració local Traslladat a Nova Espanya 1531, fou substituït el 1535 per Antonio de Mendoza Esdevingué bisbe de Tui Galícia des del 1542

En l’Antic Testament, qāhāl ‘assemblea’ significava la reunió del poble jueu convocada per una ordre divina, i més tard el mateix poble d’Israel, com a comunitat de culte i de salvació congregada davant Javhè En el cristianisme, l’assemblea litúrgica, que és bàsicament la reunió cultual dels cristians d’una comunitat local, és una concreció i en certa manera una actualització de l’església total

Publicà diversos reculls de narracions Llegendes muntanyenques 1925 i Rondalles 1952 Fou un dels fundadors del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles 1943 i es distingí pels seus treballs històrics de tema local Publicà Dos obras maestras del arte gótico en Bañolas 1947, Bañolas 1951, Girona, bisbat marià 1954, Història de Santa Maria del Collell 1954, Francesc de Montpalau, abat de Banyoles, ambaixador del General de Catalunya 1960, que sortí pòstumament

Fou elegit pel clericat local i pels comtes, amb l’assentiment de l’arquebisbe d’Auish, intervenció que no s’explica, car era vigent la dependència de Narbona S'ocupà en la defensa dels béns de la catedral i en la construcció de murs i torres de la ciutat Presidí el judici entre el vescomte Udalard I i el seu fill Guislabert futur bisbe contra l’abat de Sant Cugat, que guanyà aquest darrer

Ordenat de sacerdot el 1915, aquest any es llicencià en teologia i filosofia i lletres, Arxiver oficial de la província d’Alacant 1930-63, tingué posteriorment altres càrrecs dins l’administració civil i militar, així com en institucions docents i eclesiàstiques Nomenat cronista oficial d’Alacant 1940, escriví nombrosos llibres d’història local, d’entre els quals sobresurten El marqués de Bosch de Ares 1951, El Cementerio de San Blas 1959, Alicante Ochocentista 1967 i, sobretot,  Alicante, sus calles antiguas y modernas 1974