Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
ex cathedra
Cristianisme
Locució que significa ‘des de la càtedra’.
Hom l’empra quan el papa, en virtut del seu magisteri, defineix veritats relatives a la fe o als costums
in pectore
Cristianisme
Locució que significa ‘en el pit’ que hom empra quan vol expressar que manté en secret una resolució presa.
És emprada sobretot en llenguatge eclesiàstic, quan el papa nomena un cardenal, però, per diverses raons, se'n reserva la proclamació
docta ignorantia
Cristianisme
Locució que indica, en un sentit ampli, el coneixement necessàriament limitat que hom pot arribar a posseir de Déu.
Des de Nicolau de Cusa De Docta Ignorantia , 1440 ha passat a significar la necessitat de conèixer la impotència de la raó enfront de la veritat intellectual absoluta, per tal d’assolir la saviesa perfecta Déu
communicatio in sacris
Cristianisme
Locució utilitzada per a designar la participació dels membres de diverses confessions cristianes en els béns espirituals que els són comuns.
Directament es refereix als sagraments indirectament, a d’altres actes, com és ara la pregària o l’ús de llocs sagrats A diferència del que passa generalment respecte a aquest segon sentit, pel que fa als sagraments no hi ha un criteri unitari, sobretot respecte a la participació comuna en l’eucaristia intercomunió l’Església Catòlica posa com a condicions la necessitat urgent i una fe conforme a la seva pròpia sobre aquests sagraments
desig natural
Filosofia
Cristianisme
Locució emprada per l’escolàstica (desiderium naturale), sobretot a partir de Tomàs d’Aquino, per a expressar l’orientació de l’esperit humà cap a la visió de Déu.
El concepte ha estat interpretat modernament com a expressió de l’obertura dinàmica que, en l’home, comporta el destí de salvació donat per Déu a la creació La qüestió del desig natural es relaciona intrínsecament amb l’anomenat problema del sobrenatural sobrenatural
viacrucis
Cristianisme
Devoció cristiana que consisteix a resseguir, pregant i meditant davant catorze creus o estacions, els episodis del camí que féu Jesús amb la creu a coll (d’ací la locució llatina via crucis, ‘camí de la creu’) de la casa de Pilat al Calvari.
Es clou amb els episodis de la crucifixió i l’enterrament Normalment hom el practica en grups, fent la volta a l’interior de les esglésies, especialment durant la quaresma i el temps de passió eventualment hom el practica per carrers i places en una processó que clou la imatge del Sant Crist, transportada per homes revestits de vesta, anomenats portants La devoció del viacrucis nasqué a la tardana època medieval, pel desig de reproduir arreu l’antiga pràctica dels pelegrins que a Jerusalem seguien piadosament el carrer tradicional la Via Dolorosa que va del pretori de Pilat al Calvari i el…