Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
Salvador Mestres
Filosofia
Cristianisme
Eclesiàstic i filòsof.
Doctor en filosofia i lletres, residí a Rímini i Bolonya A Barcelona fou professor i vicedirector de l’institut d’ensenyament mitjà i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres Publicà nombroses obres religioses i filosòfiques, entre les quals destaquen Lecciones de lógica y de filosofía moral 1864, Ontología o metafísica pura universal y general 1865 i Cosmetiología o tratado del mundo en general y de su causa 1865, on s’acosta a la filosofia del sentit comú És autor també de Poesías perdidas de Vallfogona 1867 i Varios documentos históricos referentes a la época del levantamiento de Cataluña
Pere Nolasc Colomer i Mestres
Literatura
Cristianisme
Bisbe de Vic (1876-81) i escriptor.
Ordenat a Roma 1845, fou professor al seminari de Girona Llatinista, compongué himnes i poemes religiosos, com Maria Virgo, seu de vita Beatae Mariae Virginis 1881
teresiana
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina fundada a Tarragona el 1876 per Enric d’Ossó, amb un grup de noies que es preparaven per a mestres d’escola.
Procedien de l’arxiconfraria teresiana o congregació de filles de Maria Immaculada i de Santa Teresa Inicialment s’anomenà Agrupació de Professores Catòliques Seglars, però el 1879 es redactaren les seves constitucions religioses i es convertiren en congregació religiosa El 1878 fundaren el primer collegi a Vilallonga del Camp i el 1882 ja eren 40 membres, gairebé totes mestres amb títol oficial Foren aprovades definitivament per Roma el 1908 Es dediquen a l’ensenyament i a les missions, tenen una editorial de texts d’ensenyament i pietosos i la revista de temes escolars Jesús…
Lluís Falguera i Jutglà
Periodisme
Cristianisme
Teatre
Religiós escolapi, orador i dramaturg.
Biografia Vestí la sotana calassància a Moià el 16 de gener de 1881 i hi professà el 6 de gener de 1883 Estudià la carrera eclesiàstica a la casa central de San Marcos de Lleó 1883-87 Començà ensenyant en el collegi de Sant Antoni, però el 1902 fou enviat al de Sarrià, on passà la resta de la seva vida Féu classes de literatura, preceptiva literària, psicologia, lògica i ètica Fou un bon callígraf, com ho demostrà de jove organitzant exposicions de treballs manuals, en les quals inclogué algun dels seus treballs Escriví assíduament en diferents diaris, com El Correo Catalán , Las Noticias i…
Bernat Cotoner i d’Olesa
Història
Cristianisme
Arquebisbe d’Oristany a Sardenya (1664-71) i bisbe de Mallorca (1671-84); germà dels grans mestres de Malta.
Des del 1644 era canonge de la seu de Mallorca El 1671, arran de l’atemptat contra Josep de Vilallonga fet dins el temple de Sant Francesc, afrontà la inquisició, la qual l’excomunicà Fou rehabilitat per la Sagrada Congregació el 1678 el papa li conferí la dignitat de bisbe de Santa Justa, el féu prelat domèstic i li encomanà el procés de canonització de la beata Catalina Tomàs Morí en el curs d’una visita pastoral
victorí
Cristianisme
Canonge regular del monestir de Saint Victor de París, fundat per Guillem de Champeaux, mestre d’Abelard (1113).
La seva escola teològica, influïda per Bernat de Claravall, donà famosos mestres i místics al s XII, com Hug de Sant Víctor i Ricard de Sant Víctor
Heitor Pinto
Cristianisme
Místic portuguès.
Morí a l’exili, fugint de la conquesta castellana La seva Imagen da Vida Cristâ 1563-72, impregnada de platonisme, és una de les obres mestres de la prosa renaixentista portuguesa
cambrer secret
Cristianisme
Dignatari o oficial eclesiàstic de la cort pontifícia, nomenat per a cada pontificat, al servei familiar i personal del papa (almoiners, bibliotecaris domèstics, secretaris personals, d’ambaixades, dels breus, etc) o de l’avantcambra.
Per tal com participen en la mensa papal, són anomenats cambrers secrets participants hi ha, a més, gran nombre de cambrers secrets supernumeraris , no remunerats Són també cambrers secrets els mestres de cerimònies Vesteixen sotana i mantell de color violeta i tenen el tractament de monsenyor
Pèire Olieu
Cristianisme
Teòleg i místic llenguadocià.
Franciscà, defensà la postura més observant dintre l’orde Acusat d’illuminisme, no fou sinó després de mort que Joan XXII condemnà la seva Postilla super Apocalypsim 1326, juntament amb les doctrines dels espirituals Les seves 118 quaestiones in secundum Librum Sententiarum el colloquen entre els millors mestres franciscans
Pere d’Amer
Cristianisme
Religiós mercedari.
Ocupà a Barcelona el càrrec de general de l’orde el 1262 i en publicà, deu anys després, les primeres constitucions, per les quals aquest orde es regí fins a la introducció dels mestres generals sacerdots Conseller de Jaume I, fou enviat com a ambaixador a Castella i a Portugal