Resultats de la cerca

El seu nom era Esteve Fàbregas i Sala Amb Joaquima de Vedruna i de Mas fundà l’institut de germanes menors de penitència transformat, el 1826, en el de carmelitanes de la caritat, el qual dotà de les constitucions Regla de las nuevas hermanas terceras de María Santísima del Carmen 1827 i orientà 1828 cap a l’educació dels infants

Biografia Vestí la sotana calassància a Moià el 16 de gener de 1881 i hi professà el 6 de gener de 1883 Estudià la carrera eclesiàstica a la casa central de San Marcos de Lleó 1883-87 Començà ensenyant en el collegi de Sant Antoni, però el 1902 fou enviat al de Sarrià, on passà la resta de la seva vida Féu classes de literatura, preceptiva literària, psicologia, lògica i ètica Fou un bon callígraf, com ho demostrà de jove organitzant exposicions de treballs manuals, en les quals inclogué algun dels seus treballs Escriví assíduament en diferents diaris, com  El Correo Catalán , Las Noticias i…

El 1784 residia a Barcelona fou prior del monestir d’Isona Publicà Eclectica philosophia viro catholico ac religioso digna quam in templi 1784, obra influïda per Descartes contradictor d’Aristòtil, negava l’existència de tot principi vital en les plantes i en els animals Era també partidari de la física de Newton i de Gassendi El 1789 publicà una biografia sobre la religiosa dominicana Maria Isabel Francesc i Escorpí

Biografia Estudià les primeres lletres al collegi de la seva ciutat natal Entrà al noviciat de Moià de l’Escola Pia el 16 de setembre de 1900 i hi professà el 17 d’agost de 1902 Cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe i Terrassa Fou ordenat de sacerdot el 23 de març de 1909 Residí als collegis de Sarrià 1908-14, Sabadell 1914-29 i Vilanova i la Geltrú 1929-31 Nomenat rector del collegi de Sabadell 1931-34, impulsà la construcció del nou temple modernista obra de l’arquitecte Bernardí Martorell, edifici que s’inaugurà l’1 de maig de 1932 Davant les lleis de la República que impedien l’…

Estudià a Cervera, i fou ordenat de sacerdot el 1834 Exercí l’apostolat a Olot i a Girona, com a director de consciències, fundador de la congregació 1848 i apòstol de la devoció al Cor de Maria Renuncià diverses dignitats, entre les quals la mitra de Girona

Germà de Joan, professà al convent dominicà de Solsona 1926 i fou ordenat sacerdot a València, on inicià els estudis d’història i de filosofia a la universitat Traslladat a Barcelona, fundà 1936 la revista “Dominicas” El 1940 es llicencià en història, i el 1941 es graduà de lector en teologia Dugué a terme una intensa tasca com a professor, historiador, predicador, etc Entre les seves obres cal esmentar Introducción a Santo Tomás de Aquino Summa contra gentiles 1952, Acomodación de las estructuras de las prácticas de la vida religiosa a las exigencias modernas 1961 i Francisco Coll, fundador…

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1943, any en què es llicencià en enginyeria de camins, canals i ports Es llicencià també en filosofia 1949 i teologia 1955 i es doctorà en matemàtiques 1952 i enginyeria de camins 1959 Primer degà de la facultat de matemàtiques de la Universidad Complutense de Madrid 1974-75, fou rector de la Universitat de Deusto 1975-77 i president de la Real Sociedad Matemática Española 1960-63 Publicà, entre altres obres, Ecuaciones diferenciales ordinarias 1969, Fundamentos de la matemática 1970, La Verdad en la ciencia 1979, Los fundamentos de la Ética en la actividad…

Fou catedràtic de filosofia i teologia a Barcelona Escriví Vida de san Ignacio de Loyola 1753 i Afanes apostólicos de la Compañía de Jesús en las Indias 1753

Estudià al seminari de Girona, on s’ordenà de sacerdot el 1892 Fou professor del seminari de Girona fins el 1896, que es llicencià en dret civil a Barcelona Obtingué per oposició una canongia de Tarragona i el 1908 fou nomenat professor de dret civil de la universitat pontifícia de Tarragona, d’on fou nomenat vicari general de l’arxidiòcesi el 1914 Fou bisbe de Canàries del 1922 al 1936, que fou traslladat a Sogorb, on fou pres al principi de la guerra civil i mort el dia 9 d’agost

Amic i deixeble de Josep Finestres, regentà la càtedra de filosofia i, durant més de vint anys, la de teologia suarista a la Universitat de Cervera Escriví nombroses obres didàctiques i religioses en castellà i llatí, i, en català, una Notícia històrica del Sant Misteri de Cervera, editada el 1863