Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
oratori
Cristianisme
Lloc destinat a la pregària, que comprèn des de capelles autoritzades per a la celebració de la missa fins a simples pedrons o fornícules destinats a la veneració dels fidels.
Les primeres, d’acord amb el dret canònic, poden tenir el caràcter d' oratori públic quan tothom hi té accés, tot i que pertanyin a una comunitat concreta, d' oratori semipúblic quan només acullen certs grups determinats, com en el cas d’hospitals, collegis, presons, etc, i d' oratori privat quan són erigits en cases privades
oratori festiu
Cristianisme
Institució fundada pels salesians encaminada a l’esbarjo dels joves els dies de festa, consistent en jocs, vetllades literariomusicals i oració.
Lucien Laberthonnière
Filosofia
Cristianisme
Teòleg i filòsof francès.
Membre de l’Oratori 1886, fou representant del Modernisme Escriví Essai de philosophie religieuse 1903 i Le réalisme chrétien et l’idealisme grec 1904
Frederick William Faber
Cristianisme
Eclesiàstic anglès.
Ordenat ministre anglicà 1839, s’adherí al catolicisme 1845 i fou ordenat sacerdot 1849 Juntament amb Newmann, fundà l’Oratori anglès 1849 i en fou superior Formà part del grup ultramuntà de Manning És autor d’obres místiques i hagiogràfiques
Pere Bach i Targarona
Cristianisme
Eclesiàstic.
Membre de l’Oratori de Vic, que ell mateix restaurà el 1844 després de la supressió del 1835 Fundà la institució dels germans de la Immaculada Concepció, la casa asil per a sacerdots vells, i el collegi de Sant Josep per a seminaristes, conegut amb el nom de La Panissa
Michel Andrieu
Cristianisme
Liturgista llenguadocià.
Sacerdot de l’Oratori, fou alumne de Louis Duchesne i des del 1918 fins al 1956 professor a la Universitat d’Estrasburg Són d’especial importància les seves edicions dels Ordines romani i del Pontifical Romà per a entendre l’evolució de la litúrgia des del segle VI fins al XV
Pierre de Bérulle
Literatura francesa
Cristianisme
Cardenal, diplomàtic i escriptor místic francès.
Ordenat sacerdot el 1599, dedicà la seva acció a la controvèrsia amb els protestants i a la promoció de la reforma en els ordes religiosos El 1605 fundà l’Oratori francès, fet que el posà en conflicte amb els jesuïtes i la universitat El 1629 caigué en desgràcia per la seva política hispanòfila i antianglesa Escriví Les grandeurs de Jésus-Christ 1623, entre altres obres
Oleguer de Montserrat i Rufet
Cristianisme
Bisbe de la Seu d’Urgell (1689-94).
Fou ardiaca de Tarragona i jutge del breu Traslladat a Barcelona, hi fundà, el 1673, l’oratori de Sant Felip Neri, en el qual esmerçà els seus béns, i el dirigí alguns anys Carles II el nomenà conseller de competències de Catalunya 1679 i li oferí el bisbat de Vic, que ell renuncià El 1689 acceptà el bisbat de la Seu, on celebrà dos sínodes a Guissona És autor d’uns Ejercicios de San Felipe Neri