Resultats de la cerca

Net de l’emperador Enric IV, fou abat del monestir de Morimond i bisbe de Freising Assistí a la segona croada i fou conseller polític de Frederic I Barba-roja, el qual enaltí a Gesta Friderici imperatoris Escriví també Chronica sive historia de duabus civitatibus

Filla de Rodolf II de Borgonya, es casà 947 amb Lotari II, rei d’Itàlia A la mort d’aquest 949, agrupà entorn seu un partit que cridà Otó I a intervenir a Itàlia contra Berenguer II Es casà amb Otó I 951 i fou coronada emperadriu el 962 Altre cop vídua, assegurà la successió al seu fill Otó II i al seu net Otó III i continuà intervenint en els afers d’estat durant llurs regnats Fundà nombrosos monestirs La seva festa se celebra el 16 de desembre

Gran reformador, els emperadors Otó I, santa Adelaida i Otó II pensaren en ell com a candidat per a la seu romana Construí la segona església de Cluny  La seva festa se celebra l’11 de maig

Cronista al monestir de Corvey des del 940, el seu nom va lligat a l’obra Rerum gestarum saxonicarum libri tres 957-58, sobre els regnats d’Enric I i d’Otó I Successivament anà reelaborant l’obra fins el 973, any de la mort d’Otó

Fill d’un noble normand, fou diaca de Pavia i secretari del rei Berenguer II Es passà 956 a Otó I el Gran, que el féu bisbe de Cremona 961 Es destacà per les seves ambaixades a Constantinoble, en especial la del 968 per concertar el casament de Teòfanes, filla de l’emperador Romà II, amb Otó II Escriví l' Antapodosis sobre el període 887-950, el Liber de rebus gestis Ottonis sobre el de 960-964, que es conserva, incomplet, i una relació de la seva legació a Constantinoble Relatio de legatione Constantinopolitana

Monjo a Orlhac, anà a cercar-lo el comte Borrell II de Barcelona cap al 967, per tal que aprengués les matemàtiques A Barcelona féu amistat, entre altres, amb Ató de Vic i amb Sunifred Llobet, ardiaca de la catedral, que traduïa texts de l’àrab i a qui després Gerbert adreçà alguna carta científica Allí aprengué també la construcció de l' astrolabi Anà a Roma amb Borrell, i el papa Joan XIII, que ja en coneixia la fama, se'l quedà dos anys Anà tot seguit a Reims, on ensenyà a l’escola catedral Fet abat de Bobbio per Otó II 983, retornà a Reims per no entendre's amb els vassalls…

El mateix any de l’elecció fou deposat per Otó I i bandejat a Hamburg, on morí

Elegit per designació dels legats imperials, topà amb el poble romà i fou expulsat Per a tornar a entrar a Roma li calgué el suport de les tropes d’Otó I

Elegit gràcies al grup dels Crescenzi, canonitzà primera vegada en la història Ulric d’Augsburg Afavorí la reforma cluniacenca Enemistat amb els Crescenzi, hagué de cridar Otó III, però morí poc abans que aquest arribés a Roma

Elevat al poder de molt jove, no menà una vida gaire exemplar Per defensar-se de Berenguer II cridà Otó I, que coronà emperador Aquest li atorgà el privilegi otonià, que ratificava els Estats Pontificis Fou deposat per un sínode romà