Resultats de la cerca

Processons lustratives lustració, originàriament supletòries de les processons paganes dels robigalia de Roma i dels ambarvals amb què hom implorava la protecció contra el mal temps i les epidèmies, foren fins fa poc 1969 vinculades a uns temps concrets lledània Suprimides les lletanies majors 25 d’abril, hom conserva les menors, adaptades a les necessitats dels llocs i en els temps prescrits per cada conferència episcopal

Doctor en arts i mestre en teologia, fou, a València, mestre de gramàtica 1794-99 i catedràtic de sintaxi a la universitat Tingué un benifet a la parròquia de Santa Caterina Publicà, entre altres obres didàctiques, Principios de la gramática castellana y latina 1819 Durant la guerra del Francès publicà un gran nombre d’opuscles i fulls solts de caràcter patriòtic, amb illustracions La actividad precisa en el día 1811, Insinuaciones eficacísimas para la pronta y segura libertad de la patria 1811, Luz pública por el verdadero español 1813 i Triaca contra el veneno de la policía…

Membre de la Companyia de Jesús Fou secretari 1927-36 de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura de la Biblioteca Balmes, en l’ Anuari de la qual publicà treballs sobre formes de preposicions i del relatiu català Recollí treballs seus a Consultes de llenguatge 1933, i publicà La reconstrucció del llenguatge literari català 1928 Després del 1939 publicà a la revista Manresa , de la qual fou director, importants treballs d’erudició relacionats amb els exercicis espirituals de sant Ignasi, l’edició crítica dels quals aparegué pòstuma el 1969 dins la collecció “Monumenta Historica…

El 1936 anà a França, essent seminarista, i passà la guerra civil a Mallorca Fou un dels pocs sacerdots que mantingué a la primera postguerra una actitud crítica i de defensa de la llengua i la cultura catalanes Es relacionà amb els nuclis del catalanisme no creient, la qual cosa li comportà una greu sanció del seu ordinari Publicà La Veu de la Parròquia 1948-50 i la revista popular Ressò 1950-52, suprimida governativament Fou rector en diversos llogarets, i també a la Selva del Camp i a Salou, on exercí amb èxit una pastoral oberta, contrapuntada amb el nacionalisme Predicador i orador de…

Fou rector de Sant Pau de Fenollet el 1782 Favorable a la Revolució, jurà la Constitució Civil del Clergat i fou elegit bisbe de Perpinyà sense l’acord de Roma el 1791 Consagrat a París, publicà una Lettre pastorale de M l’evêque du département des Pyrénées Orientales i una Lettre de comunion écrite au pape par M Deville , atac molt dur contra la cúria romana Tingué un consell espiscopal de 16 membres triats dins el clericat constitucional El 1793 renuncià el bisbat i féu apostasia pública Es retirà a la Torre de França, on treballà a les fargues familiars Abans de morir féu una…

Estudià al seminari de Solsona, on, més tard, exercí de professor de literatura Poeta tradicional, mestre en gai saber, publicà Romiatge líric 1950, Madrigals a la Verge del Claustre 1957, Elegia perdurable 1958, Memòria 1969, Cant espars 1974, Les rels de la Pàtria 1975, Retorn a Itaca 1976 i Elegies d’exili 1977 L’obra poètica, publicada o inèdita, fou aplegada sota el títol de Plètora 1977 Posteriorment publicà Dels déus, dels herois i dels mites 1997 En teatre ha publicat Nosaltres pecadors 1961, Entre dos amors 1963 i Albes i crepuscles, a més de l’ Oratori de Nadal 1966 També publicà…

Es doctorà en teologia el 1644 i fou ordenat sacerdot l'any següent Fou beneficiat i vicari general de la seu Mallorca Publicà obres religioses amb la finalitat expressa d’igualar la llengua catalana a les altres En català publicà els opuscles  Cerimònies que deu observar el sacerdot en la celebració de la Missa resada conforme les Rubricas del Missal Roma, y explicació de graves Autors  Palma 1684 i 1697, que inclou un poema en llatí i Breu però vertadera explicació de una qüestió necesaria para quietud de las conciencias de los habitadors de esta isla y Regne de Mallorca  Palma 1961 Publicà…

Monjo de Montserrat 1935, del 1936 al 1939 cursà estudis eclesiàstics a les abadies de Maria Laach i Maredsous, que finalitzà a Montserrat Feu la professió solemne el 1940 i el 1942 fou ordenat sacerdot En 1953-58 fou superior de la comunitat benedictina del santuari del Miracle Solsonès Professor a Montserrat  d’història de l’Església, de litúrgia i de patrologia, edità fonts essencials per a la història de la litúrgia a Catalunya els sacramentaris de Vic 1953 i de Ripoll 1964 Especialista en Pere Crisòleg , publicà l’estudi Los sermones de san Pedro Crisólogo 1962 i en feu l’edició crítica…

Des del 1884 fou vicari de Candia Lomellina Pavia Publicà a Casale Monferrato l’almanac “L’Iride”, d’aparició irregular 1887-1908, en el qual tractà habitualment de temes relacionats amb les literatures catalana i occitana, especialment entorn de Jacint Verdaguer i Frederic Mistral, i hi publicà fragments del Canigó , traduïts per ell i per la poetessa Maria Licer