Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
padrí | padrina
Cristianisme
Persona que presenta l’infant a les fonts baptismals i contreu l’obligació d’educar-lo cristianament a falta dels pares.
Anava a càrrec del padrí pagar part del refresc i tirar els confits als menuts que assistien al bateig o l’esperaven a la sortida de l’església Els avis solien ésser els padrins dels primers nats, i d’aquí el nom de padrí o padrina que els és donat, fossin o no fossin padrins de baptisme dels nets Per a ésser padrí o padrina cal ésser batejat, tenir ús de raó, no ésser el pare, la mare o el cònjuge del batejat Entre els padrins i el nou batejat el dret canònic estableix un parentiu espiritual que constitueix impediment matrimonial
palmó

Palmons
Folklore
Cristianisme
Fulla de palmera que, lligada amb altres de manera que no rebi l’acció de la llum, ha perdut el color verd i ha esdevingut groga.
Els palmons i les palmes són utilitzats, juntament amb els rams d’olivera i de llorer, a la benedicció litúrgica dels rams del diumenge de Rams Tradicionalment, acostumen a dur els palmons, sovint adornats amb cintes, els nens, mentre que és costum que les nenes portin palmes Palmes i palmons són venuts en fires especials i oferts pels padrins
bateig
Cristianisme
Festa que hom fa en ocasió de l’administració del baptisme.
Durant aquesta festa és corrent, tant al Principat com al País Valencià, el costum de tirar, especialment els padrins, les batialles als infants que segueixen la comitiva que va des de l’església fins a la casa A les Illes també hi ha aquest costum, però només són obsequiats els qui van a donar l’enhorabona a la casa
palma

Palmes
Etnografia
Cristianisme
Fulla de palmera, engroguida a l’arbre com els palmons i treballada segons l’art de cistelleria per tal de donar-li un aspecte decoratiu, que hom acostuma a dur en la benedicció dels rams el diumenge de Rams.
Hom hi afegeix, generalment, cintes i flocs i diverses menes de figuretes fetes de sucre i de pastisseria És costum que els padrins regalin les palmes i els palmons a llurs fillols Arreu dels Països Catalans se celebren fires i mercats de palmes i palmons els dies anteriors al diumenge de Rams a Barcelona, a la rambla de Catalunya i a la plaça de la Sagrada Família a València, a la plaça de la Seu, etc Per les dimensions i la projecció, ha adquirit una gran importància el Mercat del Ram de Vic Originàriament sorgit de la venda de palmes i palmons a la plaça Major, aviat se centrà…
Pasqua
Cristianisme
Festa cristiana, corresponent a la Pasqua jueva, en què hom commemora la mort i la resurrecció de Crist, celebració distinta del diumenge de Pasqua ja al segle II.
És anomenada també Pasqua de Resurrecció , Pasqua Florida i primera Pasqua Bé que el mot grec páskha assimilat a páskhein , ‘sofrir’ s’aplicà de moment a la commemoració de la passió, aviat segle IV inclogué ja la vetlla nocturna del dissabte al diumenge i, al segle V, indicà només el diumenge de Resurrecció La celebració de la mort i resurrecció fou anomenada tridu pasqual , que al començament incloïa només el Divendres Sant, el Dissabte Sant i la vetlla pasqual, com a aspectes diversos d’un únic misteri Avui el tridu inclou també la missa vespertina del Dijous Sant Ja des del segle III la…
baptisme
Cristianisme
Primer dels set sagrament consistent en un ritu d’ablució unit a unes paraules, en virtut del qual hom esdevé membre de l’Església del Crist i reneix espiritualment.
Els ritus religiosos amb aigua són freqüents en tots els pobles hom els atribuïa efectes de purificació, de reviviscència després de la mort o de canvi de situació en la vida naixement, pubertat, matrimoni Les religions de misteris, procedents de l’Orient i esteses per l’imperi Romà al temps immediatament anterior al cristianisme, contenien ritus de purificació a base d’aigua o de sang, amb sentit d’iniciació en doctrines i cultes secrets Alguns especialistes subratllen llur influència en el baptisme cristià d’altres s’inclinen a favor dels ritus jueus de l’Antic Testament El judaisme…