Resultats de la cerca

L’origen del poder temporal dels papes, derivat tradicionalment de la llegendària Donació de Constantí, prové realment de les donacions dels reis carolingis al s VIII, que, amb el temps, constituïren els Estats Pontificis La seva desaparició s XIX donà naixença a l’estat del Vaticà, on el papa exerceix el poder polític A l’edat mitjana proliferaren abats i bisbes amb domini senyorial sobre diversos territoris d’Europa abacomte, príncep bisbe, bisbe elector, etc Excepcionalment manté un poder d’aquesta mena el bisbe de la Seu d’Urgell, copríncep d’Andorra

Conté una llista d’epítets aplicats als papes des de Celestí II 1143-44 fins a Pere II, darrer papa a la fi del món Profecies molt venerades, encara els darrers papes han estat sovint descrits amb els seus termes, sobretot Pius XII pastor angelicus

Abat de Bangor 1123, fou bisbe de Connor 1125 i després d’Armagh 1132 i primat d’Irlanda Treballà en la reforma del clergat i el 1138 es retirà al monestir cistercenc de Claravall Se li ha atribuït la famosa profecia de Malaquies, document apòcrif del s XVI, publicat per A Wion el 1595, sobre la successió dels papes, des de Celestí III 1143 fins a la fi del món, amb un total de 111 papes Fou canonitzat el 1190 La seva festa se celebra el 3 de novembre

Originàriament fou una túnica blanca, de caràcter honorífic Rebé el nom dels dàlmates, que segurament la vestien Emprada pels senadors romans, posteriorment els papes concediren de vestir-la als diaques de Roma

Fou el darrer de la sèrie de set papes orientals Sostingué controvèrsies amb els arquebisbes de Ravenna i de Milà S'oposà a l’emperador Filípic Bardanes, que volia imposar el monotelisme

Zelós i caritatiu, no pogué sostreure's al poder dels Crescenzi , que forniren els tres papes successius És considerat, sense gaire fonament, com el primer papa que canvià de nom en ésser elegit

Religiós carmelità, fou catedràtic de teologia a la Universitat de Montpeller i provincial del seu orde 1327 Autor de diversos llibres de sermons, alguns dels quals havia predicat davant els papes d’Avinyó, i d’altres escrits de caràcter teològic

Fou prior del convent carmelità de Florència fins al seu nomenament com a bisbe Urbà V li confià la tasca de pacificar la ciutat de Bolonya contribuí, així, al retorn dels papes a Roma Canonitzat el 1629 La seva festa se celebra el 4 de febrer

Les posicions extremes com les de Lamennais a França, que volien convertir l’Església en la inspiradora dels moviments d’alliberament, àdhuc revolucionaris foren refusades pels papes Gregori XVI i Pius IX Hom acceptà, però, altres formes més mitigades, consistents a defensar posicions de l’Església dins l’estat liberal per exemple, la llibertat d’ensenyament

Successor de Joan XIX, que era oncle seu, pertanyia a la família comtal de Tuscolo, que donà set papes i que afavoria la influència imperial sobre el pontificat A vint anys, amb suborn, fou elegit papa 1032 A causa de la seva vida dissoluta fou expulsat de Roma Finalment, es retirà al monestir de Grottaferrata 1046, on morí