Resultats de la cerca
Es mostren 698 resultats
Pero de Urrea
Cristianisme
Arquebisbe de Tarragona (1445-89).
Abans havia estat canonge de la seu de Saragossa Fou canceller de la corona catalanoaragonesa 1454-65, 1466-80 El papa Calixt III el nomenà general de les galeres que envià contra els turcs Participà en la guerra contra Joan II, primer al costat del príncep Carles de Viana, però aviat es passà al bàndol del rei Joan II, el qual serví fent una guerra implacable als enemics del rei a les contrades de Tarragona i de Tortosa El 1463, sota la seva protecció, es constituí una diputació del general reialista, formada per un sol diputat, Benet de Saportella 1463 El 1468 hostatjà el rei i…
Pero Lopes de Luna y Ximenes de Urrea
Cristianisme
Eclesiàstic aragonès.
Fill de Lope Ferrenc de Luna, senyor de Luna Canonge de Saragossa i abat de Montaragó 1306, el 1314 fou elegit bisbe de Saragossa Amb el consentiment de Jaume II obtingué del papa d’Avinyó l’erecció de Saragossa en arquebisbat, d’on fou el primer arquebisbe 1318-45, i desmembrà, així, l’antiga província Tarraconense Convocà tres concilis provincials i dos sínodes i defensà els seus clergues contra l’avidesa fiscal de la cúria avinyonesa Canceller reial, fou marmessor de Jaume II i coronà Alfons III —de qui fou ambaixador a la cort d’Avinyó— i Pere III, el qual, d’infant, ell havia educat Fou…
Benet XIII

Escultura jacent de Benet XIII a Terol (segle XV)
© Ministerio de Educación y Cultura
Cristianisme
Nom que adoptà Pero Martines de Luna en esdevenir papa (1394-1417), considerat antipapa.
Pertanyia a una branca de la família noble aragonesa dels Luna Estudià dret a Montpeller, i com a canonista defensà la plenitud del poder del papa contra les tesis conciliaristes El 1375, a Avinyó, fou creat cardenal del títol de Santa Maria in Cosmedin per Gregori XI, el qual ell acompanyà després a Roma Participà en l’elecció d’Urbà VI 1378, sobrevinguda enmig d’avalots a Roma Declarada invàlida aquesta elecció pels cardenals francesos i d’altres, perquè havia estat feta per por, participà amb ells en l’elecció de Climent VII, pel setembre del 1378, fet que donà inici al Cisma d’Occident El…
Lluís de Prades i d’Arenós
Cristianisme
Bisbe de Mallorca, preconitzat de Tortosa i partidari i cambrer de Benet XIII (Pero de Luna).
Fill de Joan de Prades i de Foix, comte de Prades El 1389 era a Avinyó a la cort de Climent VII esperant algun benefici important El 1390 li fou cedit el bisbat de Mallorca, on anà el 1392 Governà la diòcesi activament entre el 1393 i el 1403, donant diversos decrets, impulsant les obres de la catedral i visitant l’illa i Menorca El 1403 fou promogut a la diòcesi de Tortosa, on pràcticament no residí, car estigué sempre en les corts de Benet XIII De nou fou confirmat per bisbe de Mallorca el 1407, però continuà a la cort papal, on exercí de cambrer de Pero de Luna, a Sant Mateu i…
pietisme
Cristianisme
Conjunt de moviments en el si de les esglésies reformades, però sobretot del luteranisme alemany, que posa l’accent sobre l’experiència religiosa personal enfront de l’excessiva fixació dogmàtica.
Entre els seus precursors, cal posar-hi JLabadie mort el 1674, JJGichtel mort el 1710 i JBöhme mort el 1624, però foren sobretot Philipp Jacob Spener i Hermann August Francke els qui hi donaren forma, mentre el comte de Zinzendorf i la seva comunitat de germans moravians germà bohemi contribuïen a la seva expansió En foren l’inici les reunions organitzades per Spener a partir del 1670, dedicades a l’estudi bíblic i als autors místics de tradició germànica la fundació de la Universitat de Halle 1693, a petició d’ell, els donà un centre de difusió La insistència en el sacerdoci universal dels…
catolicós
Cristianisme
En algunes esglésies orientals (especialment a Armènia, Geòrgia, Mesopotàmia), títol del cap d’una església autònoma però no patriarcal.
bisbe titular
Cristianisme
Prelat promogut a l’orde episcopal amb el títol d’una església antigament cristiana, però actualment sense fidels ni clerecia.
missa glagolítica
Cristianisme
Missa de ritu romà, però en vell eslau (els texts, escrits antigament en caràcters glagolítics), pròpia dels catòlics de Croàcia.
És coneguda la versió musical dels texts de l’ordinari Kyrie, Glòria, etc de Leoš Janáček 1926
paralitúrgia
Cristianisme
Cerimònia religiosa no prevista en els llibres oficials, però organitzada si fa no fa segons el model d’una celebració litúrgica.
El mot és d’invenció recent i tendeix a desaparèixer, atesa la flexibilitat actual de la litúrgia, després de la reforma del concili II del Vaticà
frare de breviari
Cristianisme
Frare que es dedica només al servei de l’altar i del cor, però no a la predicació ni a l’ensenyament.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina