Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Joan Antoni Eixarc
Historiografia
Cristianisme
Historiador cartoixà.
D’una família de mercaders rics, era oncle de Lluís Bertran Ingressà a Portaceli el 1516, d’on fou elegit prior el 1530 És autor, entre altres obres, d’un catàleg dels priors, frares i donats de Portaceli, perdut, d’un Liber benefactorum cartusiae Portae Coeli editat el 1897 i De rebus monasterii Portae Coeli , utilitzat per Roc Chabàs 1899 i avui perdut
Olimpi
Literatura
Cristianisme
Bisbe i escriptor eclesiàstic, d’origen hispànic, segons Gennadi de Marsella, que podia haver estat bisbe de Barcelona.
Intervingué en la sentència dictada pel sínode romà del 313 contra Donat de Cartago Sant Agustí n'apreciava la doctrina i els escrits, que, però, s’han perdut
Josep Ramis i Ramis
Cristianisme
Sacerdot.
Germà de Joan , Bartomeu , Antoni i Pere Graduat en teologia per la Universitat Literària de Mallorca, és autor del manuscrit —avui perdut— Tractat d’agricultura i economia rural de l’illa de Menorca , que dedicà a la pagesia menorquina
Justinià
Cristianisme
Bisbe de València (~527-547), germà dels bisbes Just d’Urgell, Nebridi d’Ègara i Elpidi d’Osca.
La seva activitat com a reformador consta pel concili de València del 546 Fundà almenys un monestir de monjos Isidor de Sevilla diu que escriví una obra sobre el baptisme, però que s’ha perdut, així com altres obres seves Es conserva el seu epitafi, en vers
Tacià
Cristianisme
Apologista cristià.
Format en l’hellenisme, es convertí al cristianisme i fou deixeble de Justí a Roma Antipagà violent, per influència del gnosticisme i de Marció caigué en l' encratisme Famós pel seu Logos contra els grecs i, sobretot, pel Diatèssaron , els seus escrits, esmentats per Eusebi de Cesarea, s’han perdut
Antoni Balaguer
Gramàtica
Cristianisme
Llatinista i escriptor religiós.
Franciscà observant, fou predicador i mestre de gramàtica al convent de Sant Francesc de Palma Escriví dues obres gramaticals, Themas grammaticales , inèdita, i Significados de las ocho partes de la oración Palma 1789 sis reedicions fins a l’inici del s XIX Deixà inèdites diverses hagiografies escrites entre els anys 1770 i 1773, en castellà i en vers llatí, i un diccionari mallorquí-castellà-llatí, avui perdut
,
Antoni Alfaig
Cristianisme
Monjo de Montserrat.
Estudià filosofia i teologia a Salamanca El 1541 professà a Montserrat, on fou professor de teologia Durant 15 anys exercí el mateix càrrec al monestir de Sant Feliu de Guíxols Ha quedat de la seva obra un Sermonari amb 74 sermons en català i unes Notationes in sanctam regulam la seva obra castellana, Camino de perfección , s’ha perdut Formà part de l’escola de la devotio moderna de Montserrat
Joan Binimelis i Puig
Cristianisme
Eclesiàstic.
Doctor en teologia i en ambdós drets, el 1780 obtingué una càtedra de filosofia a la Universitat Literària de Mallorca, i deu anys més tard la càtedra de teologia després, en fou rector i procanceller Fou canonge i visitador del bisbat de Jaén Predicà diverses oracions fúnebres , entre les quals es féu famosa la del bisbe Bernat Nadal 1818 Escriví un Diccionario histórico-político del estado eclesiástico y regular de Mallorca, perdut, i una Pràctica cristiana per obrar ab perfecció 1807
Joan de Nicolau Sacharles
Cristianisme
Protestant.
Estudià teologia a Lleida amb el mestre Bartolomé Hernández 1596 Monjo jerònim, cantà missa a El Escorial en presència de Felip III Convertit a la Reforma, exercí de metge a Nimes i Arle Occitània A Londres sofrí un atemptat en què resultà malferit, però se’n sortí Traduí al castellà Bouclier de la Foy , de Pierre du Moulin, obra que presentà a Carles, príncep de Galles 1619, que s’ha perdut, però Publicà The Reformed Spaniard Londres, 1621 versió castellana, 1854
Jaume Sitjó
Literatura catalana
Cristianisme
Bisbe i escriptor.
Era canonge de Lleida 1322 i més tard vicari general Fou elegit bisbe de Lleida el 1341 És autor d’algunes constitucions 1343 i d’un llibre perdut titulat Cigonina o Art de desfer maleficis , que li demanà la reina Violant de Bar, protectora seva El 1348 fou traslladat a la diòcesi de Tortosa, on donà una important constitució 1350 per a l’elecció del prior Morí fent la visita pastoral El seu cognom és sovint escrit Cigó i Gigó, i alguns li donen per segon cognom Carbonell
,