Resultats de la cerca

Era religiós mercedari i fou mestre general de l’orde Fou membre de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando El 24 de setembre de 1781 posà la primera pedra de la nova catedral de Vic també planejà l’església de Calldetenes, per a la qual feu fer unes pintures, ara desaparegudes

Gran coneixedor de l’arquitectura italiana, contribuí eficaçment a la implantació del purisme renaixentista al Camp de Tarragona En aquesta tasca collaborà amb l’arquitecte Pere Blai Sembla que el 1580 projectà la capella del Santíssim de la catedral de Tarragona, i el 1582, amb Pere Blai, planejà l’església de la Selva del Camp, la primera netament renaixentista del Principat

Llicenciat en teologia, féu estudis de llengües orientals i bíblics a Roma i a Jerusalem Director de la impremta montserratina 1925-27, planejà, juntament amb AMAlbareda, la distribució dels volums i la presentació tipogràfica de la Bíblia de Montserrat , de la qual fou un dels primers collaboradors i on publicà la traducció i comentari de les Epístoles de sant Pau 1928 i 1930 És també autor del compendi gramatical El grec del Nou Testament 1928-29

Propietari de l’antiga llibreria religiosa de la vídua Pla, de Barcelona, després d’un viatge a Roma el 1861 dedicà les seves activitats a fomentar el culte a sant Josep i a la família cristiana Fundà l’Associació Espiritual de Devots de Sant Josep 1866, que aconseguí 600000 associats, la revista El propagador de la devoción a San José 1866, amb una tirada de 25000 exemplars, i uns tallers de Sant Josep per a obrers i aprenents Planejà i inicià la construcció del temple de la Sagrada Família  el

A 14 anys ingressà a l’orde dominicà Influït per les teories naturalístiques de Telesio, s’oposà 1591 a la filosofia aristotèlica, motiu pel qual fou acusat d’heretgia El 1592 anà a Roma, a Florència i a Pàdua, on es posà en contacte amb Galileo Galilei Per diversos motius, entre els quals el de defensar les doctrines animístiques neoplatòniques i el materialisme de Demòcrit, fou processat tres vegades i finalment portat presoner a Roma Alliberat el 1595, es retirà a Stilo, on planejà una conjura contra la dominació hispànica, amb el fi d’instaurar una república teocràtica Descoberta la…