Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Yves Marie Congar

Yves Marie Congar
© Fototeca.cat
Cristianisme
Dominicà francès, especialitzat en eclesiologia i ecumenisme.
Important artífex del concili II del Vaticà i sensible al problema d’establir el contacte entre el cristianisme i el món modern Amb l’obra Chrétiens désunis 1937 fundà la coneguda collecció “Unam Sanctam”, on també publicà Esquisses du mystère de l’Église 1941, Vraie et fausse réforme dans l’Église 1950, Jalons pour une théologie du Laïcat 1953, Sainte Église 1963 i Chrétiens en dialogue 1964, obres que influïren als Països Catalans Amb una gran fidelitat a l’Església, es preocupà de retornar a les fonts de la Bíblia i la tradició Le mystère du temple 1958, La tradition et les traditions 1960…
Miquel Ribot i Serra
Arquitectura
Filosofia
Cristianisme
Historiografia catalana
Eclesiàstic, científic, filòsof i arquitecte.
Ingressà a l’orde caputxí el 1755, professà el 1757 amb el nom de Miquel de Petra , i l’any 1765 s’ordenà de prevere Estudià filosofia, matemàtiques i dibuix Fou professor de filosofia i teologia al convent dels caputxins de Palma on fou el primer a ensenyar filosofia experimental basant-se en Ramon Llull També ensenyà matemàtiques a l’escola de la Societat Econòmica d’Amics del País i a la Universitat Literària de Mallorca Organitzà el museu d’antiguitats i d’història natural i la biblioteca conventual, que continuà Lluís de Vilafranca Com a arquitecte desenvolupà la seva activitat dins l’…
Josep Torras i Bages
Josep Torras i Bages
© Fototeca.cat
Cristianisme
Literatura
Historiografia catalana
Eclesiàstic i escriptor.
De petit residí a Vilafranca del Penedès, però el 1859 passà a Barcelona Estudià filosofia i lletres i dret a la Universitat de Barcelona, i entre els seus mestres hi hagué Coll i Vehí, Milà i Fontanals, Bergnes de las Casas i Llorens i Barba El curs 1869-70 ingressà al seminari de Barcelona i l’any següent passà al de Vic, on s’inicià en la doctrina de Tomàs d’Aquino, que l’havia de marcar profundament El 1871 fou ordenat sacerdot a Girona, però continuà estudiant teologia al seminari de Barcelona fins a obtenir-ne grau de batxiller 1875 i la llicència 1876 al seminari de València El 1873…
, ,
erasmisme
Cristianisme
Moviment ideològic derivat de la doctrina d’Erasme.
L’erasmisme i l’antierasmisme començaren ja en vida d’Erasme Cal distingir un erasmisme filològic d’un altre de caire teològic que, sovint, desembocà en el protestantisme Però en alguns països, sobretot als de la península Ibèrica, l’erasmisme religiós fou un element actiu i renovador dintre l’Església Catòlica L’humanisme cristià neerlandès, centrat al Collegi Trilingüe de Lovaina, fou alhora receptor i difusor de l’erasmisme Frans Craneveldt, N Cleynaert, Clenardus, Martinus Lipsius A la Facultat de Teologia, tot i que hi predominaren els antierasmistes de caire medieval, hi ha…