Resultats de la cerca

Publicà un breu abolint la Companyia de Jesús 1773, allegant polèmiques amb altres ordes i amb la jerarquia, intromissions polítiques, maniobres comercials, tolerància dels usos pagans a les missions i ensenyament moral relaxat Els motius reals foren, però, les pressions polítiques de França, Espanya i Portugal

Intervingué en les discussions teològiques i polítiques del seu temps, sobre les quals deixà algunes obres Més influència, però, exerciren els seus tractats retòrics Breviarum de dictamine i les Flores rhetorici

Pertanyent a una família de l’elit veneçolana, el seu pare fou diverses vegades ministre de Finances de Veneçuela El 1966 ingressà a la Companyia de Jesús  i el 1977 fou ordenat sacerdot Llicenciat en filosofia per la Universitat Catòlica Andrés Bello 1972, estudià també teologia 1978 i es doctorà en ciències polítiques per la Universitat Central de Veneçuela 1994 Redactor 1977-96 i director 1979-96 de la revista SIC , i director del Centro Gumilla 1985-94, fou coordinador de l’apostolat social de la Companyia de Jesús a Veneçuela 1979-85, de la qual fou superior provincial en…

Fill de pares obrers, estudià ciències polítiques i socials a Lovaina El 1912 inicià el moviment de la Joventut Obrera Cristiana JOC, no reconegut oficialment fins el 1925 Fou designat cardenal per Pau VI el 1965

Bisbe d’Eichstätt, fou designat papa directament per l’emperador Enric III Es preocupà més de les qüestions polítiques que no pas de la reforma de l’Església, bé que afavorí la reforma benedictina que Joan Gualbert dugué a terme a Vallombrosa vallombrosà

Es remarcà en el període comprès entre el 1638 i el 1640 com a ambaixador de la generalitat a Madrid Per bé que les seves gestions no aconseguiren de suavitzar les tensions deixà un Dietari manuscrit , on es reflecteixen la tensió del temps i les seves observacions polítiques sobre el moment

Reuní el concili II de Lió 1274, al qual assistí el rei Jaume I, per unificar les esglésies grega i llatina —cosa que no reeixí per qüestions polítiques—, per emprendre una croada i per reformar els costums del clergat i del laïcat Intentà de pacificar les lluites de güelfs i gibellins, però la mort el sobtà sense haver obtingut gaire èxit en les seves empreses

Estudià l’aristotelisme, dret civil i grec a Ferrara i a Roma Nomenat secretari per Lleó X 1513-27, bisbe de Carpentràs 1517 i cardenal 1536, exercí diverses funcions polítiques i eclesiàstiques, sobretot de conciliació amb els protestants Defensà la reforma a Trento Escriví poemes llatins elegants, sobretot De Laocoontis statua , 1506, bé que la fama li vingué del seu ciceronianisme, obres de filosofia, de pedagogia i de teologia El seu comentari In Pauli epistolam ad Romanos fou condemnat

Amb el nou tarannà inaugurat pel concili II del Vaticà —autonomia de l’àmbit secular, responsabilitat dels creients en llurs opcions polítiques, etc—, l’esperit d’arrel posttridentina, que inspirava el planejament de la qüestió social tipificable en les encícliques que, sobre això, promulgaren diversos papes, des de Lleó XIII fins a Pius XII, restà radicalment superat, bé que sovint es manifesta encara en proclames i preses de posició tant de jerarquies locals com de grups tradicionals de catòlics dels indrets més diversos

Es formà a l’escola neoplatònica d’Hipàtia, a Alexandria 390-395 Casat amb una cristiana 403, tornà a Cirene, on hagué de fer-se soldat per combatre els bàrbars 405 Sense haver rebut encara el baptisme, fou elegit bisbe de Ptolemaida 411 Una sèrie de tragèdies polítiques invasions i familiars mort de tres fills marcaren el seu episcopat Entre els seus nombrosos escrits, tots anteriors a la seva conversió al cristianisme, cal esmentar els Himnes , escrits en dòric, els anomenats Discursos Sobre la reialesa , pronunciat davant Arcadi, Els Egipcis o sobre la Providència, Elogi de…