Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Bru Martí
Cristianisme
Polemista religiós.
Jesuïta des del 1747, ensenyà filosofia a Calataiud i a Saragossa Exiliat a Itàlia el 1767, intervingué en les polèmiques sobre la supressió de la Companyia de Jesús, i publicà les Lettere di un francese all’autore italiano dell’indifferenza nel secolo XVIII Venècia, 1776
Enric Planas i Espalter
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor polemista.
Advocat, milità de jove en el partit tradicionalista Fou un dels fundadors de la Joventut Catòlica de Barcelona, que presidí Organitzà un pelegrinatge de 30 000 persones a Roma, dit de Santa Teresa , per demostrar la seva adhesió al papa Pius IX Mantingué polèmiques de caràcter religiós en El Correo Catalán i altres periòdics 1884-86 Ingressà en els jesuïtes 1885, però en sortí aviat i s’ordenà de sacerdot Com a president de la Joventut Catòlica contribuí al renaixement de les lletres catalanes organitzant certàmens literaris
Francisco Alvarado
Filosofia
Literatura
Cristianisme
Dominicà, escriptor i pensador; fou conegut pel pseudònim el Filósofo Rancio, amb el qual signà les Cartas críticas de un filósofo rancio (1813-16).
Obtingué fama de predicador i polemista, i en les seves obres tracta de tota classe de temes culturals i polítics de l’època
Pere Gual i Pujades
Cristianisme
Religiós franciscà, polemista de tendència integrista.
Professà a Girona 1832 L’exclaustració 1835 l’obligà a passar a Itàlia, on rebé l’ordenació sacerdotal El 1845 se n'anà al Perú, on treballà al collegi de missions de Santa Rosa d’Ocopa i exercí el seu treball pastoral a Lima Fou un dels fundadors i primer superior de ‘Los Descalzos’ de Lima 1852-54 Fou comissari general de la província franciscana del Perú 1852-63, comissari general dels collegis del Perú 1859, definidor general de l’orde 1856-62 amb competències sobre els convents de Xile, l’Equador, Perú, Colòmbia i Veneçuela i comissari general de l’Amèrica del Sud 1862 Exercí com a…
Ireneu de Lió
Cristianisme
Pare de l’Església i bisbe de Lió (~178).
Deixeble de Policarp, fou un dels més grans teòlegs del seu temps Refutà el montanisme i recomanà al papa Víctor I que arribés a un acord amb els quartodecimans Polemista antignòstic i coneixedor profund de la tradició catòlica, elaborà la doctrina de l’àνακεφαλάιωσις recapitulació cristològica de l’univers La seva obra principal és Adversus haereses La seva festa se celebra el 28 de juny
Hilari de Poitiers
Cristianisme
Pare i doctor de l’Església.
Bisbe de Poitiers ~353, fou desterrat pel sínode arià de Besiers a Frígia 356-360, on conegué la teologia oriental, compongué el llarg tractat De trinitate i prengué part activa en la lluita pronicena és el representant principal, a Occident, de la teologia nicena Fou mestre de sant Martí de Tours Escriptor polemista, exegeta i poeta, escriví un cèlebre tractat, De mysteriis , i compongué himnes litúrgics n'és l’autor més antic conegut, en llatí La seva festa se celebra el 13 de gener
Sever d’Antioquia
Cristianisme
Teòleg i polemista, una de les principals figures del monofisisme.
Estudià a Alexandria i Beirut Monjo i prevere, fou enviat, el 509, a Constantinoble per protestar per les persecucions contra els monofisites, on restà tres anys i es guanyà l’amistat de l’emperador Anastasi I Esdevingut patriarca d’Antioquia, el 512, fou favorable a l' Henōtikón El 518, deposat per l’emperador Justí, fugí a Egipte, on tingué una gran influència doctrinal i on dugué una gran activitat literària durant deu anys Tornat a Antioquia, freqüentà Constantinoble, on amb la protecció de Teodora , muller de Justinià, treballà activament per la causa monofisita fins que, novament…
Gaietà Soler i Perejoan
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
De família humil, s’ordenà de sacerdot el 1889 Començà collaborant a publicacions de Badalona i a La Veu del Montserrat de Vic, i, actiu polemista integrista, fundà amb Sardà i Salvany El Missatger del Sagrat Cor de Jesús 1893 i dirigí La Tradició Catalana 1893 Seguint el mestratge de Sardà publicà, a més de nombroses obres pietoses, en català, reeditades sovint, Descentralización y regionalismo 1899, Las soluciones prácticas del problema social 1902, La Solidaridad Catalana y la conciencia católica 1907 i La Iglesia separada del estado 1911 Conreà també la literatura catalana…
,
Nicolau Peres
Literatura
Política
Cristianisme
Escriptor polític.
Era clergue Estudià filosofia i teologia a València, s’establí a Madrid i pertangué a diverses acadèmies espanyoles Polemista antiillustrat infatigable i arrogant, amb el pseudònim El Setabiense , publicà diverses obres, en general inacabades, com El filósofo arrepentido y sabio penitente València 1789, contra les novetats filosòfiques del segle, El censor de la historia de España Madrid 1802, contra la història crítica de Francesc Masdeu i altres historiadors, El Anti-Quijote Madrid 1805 i Cathechismus Romanus 1798, una crítica de l’obra de Cervantes, i els opuscles Descripción de las dos…
,
Josep Domènec Corbató i Chillida
Cristianisme
Eclesiàstic.
A dotze anys s’incorporà com a voluntari a l’exèrcit carlí, i hi féu la guerra amb la graduació de sergent Professà després en l’orde dominicà Enèrgic polemista polític, el 1893 fundà el diari “El Valenciano”, i animà moltes altres publicacions periòdiques al llarg de la seva vida, des de les quals desplegà una campanya permanent contra els partits i les ideologies de signe liberal El 1894 difongué el llibre León XIII, los carlistas y la monarquía liberal , que fou considerat ofensiu per a la jerarquia eclesiàstica i per a les institucions espanyoles, cosa que li valgué un procés…