Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Muç
Cristianisme
Màrtir bizantí, patró de l’antiga Bizanci, abans de la fundació de Constantinoble.
El seu culte s’estengué per Europa i arribà a Catalunya, on li foren dedicades esglésies, com la parroquial de Cànoves Vallès Oriental, i capelles, com les de Rubí Vallès Occidental, Besora Ripollès, aquesta darrera preromànica, coneguda també amb el nom de Sant Moí amb què fou conegut el sant Fou també venerat en un pedró de Sant Martí de Puigbò, a Gombrèn Ripollès
ara
Cristianisme
Pedra consagrada, que conté relíquies de sants, damunt la qual el sacerdot celebra l’eucaristia, quan l’altar no ha estat consagrat.
És plana i suficientment gran perquè hi càpiguen el calze i la patena Hom la colloca al centre de la mesa de l’altar En certes ocasions les ares d’altar han rebut un complement decoratiu que les ha convertides en obres d’art Són importants les de Sant Pere de Rodes, preromànica s X, constituïda per un nucli de pedra recobert de planxa d’argent Museu Diocesà de Girona, i les nombroses romàniques de marbre Girona, Sant Andreu de Sureda, que presenten la vora ornamentada amb un fris i una successió d’arquets cecs amb inclusió de temes decoratius variats
Jaume
Cristianisme
Apòstol.
Fill del Zebedeu i germà de Joan Evangelista, formà part, amb ell i amb Pere, del grup de deixebles predilectes de Jesús Una tradició tardana el feu evangelitzador d’Hispània i originà la creença de la seva sepultura a Compostella En el calendari llatí, se celebra la festa el 25 de juliol, però en l’antiga litúrgia visigòtica, el 30 de desembre Als Països Catalans sant Jaume ha estat molt venerat A més de les antigues esglésies de tradició visigòtica i preromànica, n'hi ha moltes a partir del segle XII que jalonen els camins dels pelegrins, no sols dels qui anaven a Sant Jaume de…