Resultats de la cerca

Fou un dels promotors de la restauració tomista Escriví Le réalisme du principe de finalité 1932, Le sens du mystère et le clair-obscur intellectuel 1934, Les trois âges de la vie intérieure 1938 i La synthèse thomiste 1947

Austriacista, fou un dels promotors de les corts celebrades a Barcelona el 1705 Presidí la junta de braços reunida a Barcelona del 30 de juny al 6 de juliol de 1713 que decidí la resistència de Catalunya contra Felip d’Anjou

Doctor en teologia per la Universitat Gregoriana de Roma 1937, fou canonge de la catedral de València i rector 1945-70 del Collegi Major de Sant Tomàs de Villanueva Delegat diocesà d’ecumenisme, fou el fundador del Centre Ecumènic Interconfessional de València Publicà Falsejaments i veritats cristianes 1969, i feu de redactor religiós del setmanari La Marina , d’Alacant Ha estat considerat com un dels principals promotors del moviment d’obertura de l’Església valentina arran del concili II del Vaticà

Pèrit industrial, fou un dels fundadors de la Joventut Obrera Cristiana  a Catalunya Representà la secció de Barcelona d’aquesta organització al congrés de Brusselles del 1950 i, el 1954, fou un dels promotors d’Acció Catòlica Obrera a Barcelona, de la qual fou el primer president Participà en congressos internacionals de l’obrerisme catòlic i fou un dels fundadors d’ Editorial Nova Terra , motiu pel qual fou detingut i interrogat per la policia el 1969 Publicà  Reflexions sobre la cultura 1961 i Espiritualidad de la pobreza 1965

Un dels promotors del Modernisme, la seva actitud independent li valgué la pèrdua de la càtedra a l’Institut Catholique 1893 i l’excomunió 1908 Els seus estudis bíblics l’assenyalaren com un dels exegetes més capaços del seu temps Amb L’Évangile et l’Église esbossà una nova apologètica del catolicisme, que, tot i l’entusiasme provocat, fou condemnada D’aquí arrencà una actitud més polèmica Religion d’Israël 1901, Les Évangiles Synoptiques 1907-09 Un cop excomunicat, es dedicà a la problemàtica de la religió, i radicalitzà la seva visió del cristianisme La naissance du…

Anomenat d’infant Pippo buono per la seva bondat, es formà en l’ambient dels dominicans de San Marco, i passà després a treballar a Cassino i a Roma 1534, on, per atendre els pelegrins i els convalescents, fundà la Confraternità della Santissima Trinità 1548 El 1551 s’ordenà de sacerdot Mantingué contacte amb promotors de la Reforma, i el 1575 fundà la congregació de preveres de l'Oratori , entre els primers membres de la qual figurà Cesare Baronio Aconsellà al papa que acceptés la reconciliació d’Enric IV de França Fou canonitzat el 1622 La seva festa se celebra el 26 de maig

Ingressà a l’orde al convent de Santa Caterina de Barcelona, on professà el 1830 Arran de l’exclaustració 1835, s’exilià a Itàlia, on completà els estudis eclesiàstics al convent de La Quercia de Viterbo, fins que s’ordenà de sacerdot, el 1837 El 1844 fou destinat a Amèrica, als Estats Units Hi treballà al convent de Sant Josep de Somerset Ohio Fou collaborador del bisbe de Monterey, el català Josep Sadoc Alamany en les tasques d’evangelització de la seva diòcesi Arran de la seva experiència dins de l’orde, el 1851 fou nomenat comissari general de la província dominicana de Califòrnia Hom el…

Inicialment fou un dels promotors de l' enosi amb Grècia Defensor del dret d’autodeterminació dels xipriotes, fou deportat a les illes Seychelles 1956, i tornà a Xipre després de la independència 1959 Elegit president de la república 1960, procedí a la revisió de la constitució Entrà en conflicte amb la minoria turca, i provocà un greu conflicte entre Atenes i Ankara 1963 S'allunyà gradualment del projecte de l’enosi, i topà amb els grups annexionistes, encapçalats pel general Georgios Grivas Escapà amb vida del cop d’estat dirigit per la dictadura atenesa 1974 Ocupat un 40% del…

Germà del duc Ferran de Cardona, fou, amb el seu oncle Pere de Cardona —el qual succeí com a abat i administrador a l’abadia de Cardona—, un dels promotors del moviment cultural barceloní Rebé elogis de Lucio Marineo Siculo El 1514 obtingué l’abadiat de Santa Maria de Solsona Fou president de la generalitat de Catalunya 1521-27 A la mort del bisbe de Barcelona Guillem Ramon de Vic 1525, Carles V el nomenà per a succeir-lo, mentre que Climent VII designà el cardenal italià Silvio Passarino No fou fins a la mort d’aquest 1529 que el seu nomenament fou ratificat pel papa i, doncs,…

Inicià la seva trajectòria professional abans de la guerra civil a la redacció d’ El Matí i, l’any 1952, tornà al periodisme a la redacció d’ El Correo Catalán,  del qual fou sotsdirector i promotor de la seva modernització i catalanització Durant els anys seixanta del segle XX esdevingué un dels promotors de Migdia , projecte de diari català sota el franquisme que no pogué veure la llum Apartir del 1968, dirigí Tele-exprés i el convertí en un mitjà viu, que tractava dels problemes del país El 1976 s’incorporà a La Vanguardia , de la qual fou un dels tres directors adjunts En l’àmbit de l’…