Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Màxim el Grec
Cristianisme
Monjo i humanista grec.
Sojornà llargament a Itàlia, on collaborà amb Aldo Manuzio en l’edició de llibres grecs Visqué al convent dominicà de San Marco, a Florència, on fou molt amic de Savonarola Convidat a Moscou el 1515, hi revisà la traducció eslava dels llibres litúrgics bizantins Defensor de la idea de Moscou com a tercera Roma, propugnava, però, algunes reformes i entroncà plenament amb el corrent de pobresa monàstica propugnada per Nil de Sora Perseguit, hagué de tancar-se al monestir de Volokolamsk Passà els darrers anys de la seva vida 1551-56 al monestir de la Santíssima Trinitat i Sant…
Johann Amos Comenius
Educació
Cristianisme
Nom amb què és conegut Jan Amos Komenský, pedagog i teòleg txec.
Pertangué a la Unió dels Germans Moravians de la qual fou bisbe, i això el féu proscrit a sis països Del 1627 al 1632 escriví la Didactica Magna , traduïda del txec al llatí i publicada el 1657, considerada com el primer assaig important de sistematització de la pedagogia hi dóna una visió global de l’educació, propugna la formació humana, física i espiritual i la instrucció elemental per a tots, sense distinció de classe, sexe o religió Preconitzà uns estudis amb progressió concèntrica de matèries, advocà per una ciència enciclopèdica i per una llengua universal Publicà també dos llibres per…
Gustavo Gutiérrez Merino
Cristianisme
Teòleg peruà.
Ordenat de sacerdot el 1959, es llicencià en psicologia a la Universitat Catòlica de Lovaina Bèlgica i en teologia a l’Institut Catòlic de Lió França Fou professor de teologia i de ciències socials a la Universitat Catòlica de Lima i consiliari nacional de la Unió d’Estudiants Catòlics És considerat el pare de la teologia de l’alliberament El seu llibre Teología de la liberación 1971 recull una conferència que pronuncià el 1968, en la qual propugnava el pas d’una teologia del desenvolupament a una teologia de l’alliberament Entre les seves obres destaquen també La fuerza…
jansenisme
Cristianisme
Moviment doctrinal i religiós, difós als segles XVII-XVIII pels Països Baixos, França, Alemanya i Itàlia, que marcà perceptiblement l’espiritualitat catòlica coetània i posterior.
El nom deriva de Janseni Cornelis Jansen, que en l' Augustinus exposà les idees que féu seves aquest moviment, dirigit primer per Abbé de Saint-Cyran, collaborador de Janseni, i, en morir, per Antoine Arnauld El nucli inicial comprenia el monestir de Port-Royal, i hi participaren activament homes com Pascal Sobre la base de la teologia augustiniana, entesa segons Janseni, propugnava un rigorisme moral radical, i combaté durament el molinisme i els jesuïtes, en general, adoptà una actitud gallicana en la qüestió de la potestat episcopal, i la seva doctrina de la gràcia era…
integrisme
Cristianisme
Corrent politicoreligiós, sorgit del camp catòlic a l’ensulsiada de l’Antic Règim, que identificava i propugnava una determinada comprensió del fet i la doctrina cristians amb una estructura social del règim de cristiandat.
Refusant tot liberalisme, tota innovació espiritual i social, es nodria d’un nacionalisme violent i, alhora que defensava la submissió de l’estat a l’església, es distingia tant per l’anarquia respecte a l’ordre jeràrquic com per una agressivitat de principi Aquest corrent doctrinal de signe intransigent, que el 1888 cristallitzà a Espanya en un partit polític dit integrista, tingué molta virulència al Principat de Catalunya Arrelà gràcies a l’existència d’una mentalitat catòlica de base popular, pietista i d’una absoluta intransigència amb el que considerava erroni, fomentada per mitjà de…
caputxí
Cristianisme
Membre d’un dels diversos ordes inspirats en la regla dels franciscans, que fou reformat per Matteo di Bassi o da Bascio (1495-1552), frare menor observant.
Propugnava el retorn al primitiu esperit franciscà de pobresa integral i llibertat de predicació Fou aprovat per Climent VII el 1528, bé que estigué sota la jurisdicció dels frares menors observants fins el 1619 Els papes de la contrareforma, dins la qual l’orde féu un paper important, el defensaren i en diverses ocasions el declararen orde franciscà Els caputxins s’han dedicat a l’evangelització i a les missions populars Per llur iniciativa fou fundada la Congregació de Propaganda Fide, el 1662 Actualment l’orde rep el nom oficial d' Ordo Fratrum minorum S Francisci…
Carles Cardó i Sanjoan
Literatura catalana
Cristianisme
Historiografia catalana
Eclesiàstic i escriptor.
Vida i obra Estudià al Seminari de Tarragona i s’ordenà de capellà el 1908, a Valls Es traslladà a Roma, on el 1910 es doctorà en teologia i dret canònic a la Pontifícia Universitat Gregoriana i en filosofia a l’Acadèmia de Sant Tomàs D’aquesta època prové l’influx neotomista de Lleó XIII i l’antimodernista de Pius X, com també el seu estil apologètic i anacrònic que no s’adeia gens amb els ambients liberals d’aquells temps Entre el 1910 i el 1918 exercí com a professor al Seminari de Tarragona, alhora que s’inicià com a articulista, en castellà, al setmanari local La Cruz També collaborà,…
, ,