Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Bartolomé Sarmentero
Cristianisme
Eclesiàstic.
Frare franciscà, era catedràtic de Valladolid i qualificador del Sant Ofici, quan fou nomenat bisbe de Vic 1752 Home actiu, traslladà el seminari al carrer de Sant Just i l’amplià, féu edificar la Casa de Convalescència annexa a l’Hospital de Vic i el convent franciscà del Remei És autor d’un sínode publicat el 1753, i d’una revisió del pla de beneficis de tota la diòcesi Escriví sempre en castellà i fou un important factor castellanitzador de la societat vigatana del seu temps
Arnulf
Cristianisme
Bisbe de Vic (933-1010).
De la família vescomtal d’Osona Essent ardiaca de Barcelona, fou fet presoner per les tropes d’Almansor 985 i rescatat poc temps després Els primers anys del seu episcopat es veieren torbats per Guadald, que pretenia d’ocupar la seu episcopal de Vic el concili romà celebrat l’any 998 solucionà el conflicte confirmant el nomenament d’Arnulf El 1002 anà a Roma amb el comte Ramon Borrell per posar remei a l’escandalosa situació del monestir de Sant Benet de Bages i probablement per tractar de la qüestió vital dels sarraïns Participà amb forces pròpies en l’expedició a Còrdova 1010…
patró | patrona
Cristianisme
Sant, santa o advocació mariana sota la protecció dels quals està una església, un poble, un carrer o un barri, un estat, un país, una regió o una comarca, una congregació i confraria o una persona.
Les diades patronals són motiu de festes populars, sovint molt arrelades en la tradició Entre els primitius patrons generals dels Països Catalans hi ha sant Jordi, que gràcies al seu patronatge sobre la casa reial catalanoaragonesa s’estengué a tots els seus dominis, si bé més tard es concretà a Catalunya cadascun dels països té un o més patrons particulars, com Sant Vicent Ferrer al País Valencià, Sant Alonso Rodríguez a Mallorca, Sant Antoni Abat a Menorca, etc L’increment de la devoció mariana a partir dels s XIII i XIV féu que cada país prengués també per patrona una Mare de Déu, venerada…
franciscà | franciscana
Sant Francesc i santa Clara amb altres religiosos, oli d’Antoni Viladomat (MAC)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Membre de l’orde mendicant fundat per sant Francesc d’Assís el 1208.
Del moviment religiós franciscà sorgiren tres ordes bàsics l’orde primer o OFM ordo fratrum minorum, seguit per tres grans famílies, els anomenats simplement franciscans OFM, els conventuals OFM Con i els caputxins OFM Cap l’orde segon, seguit per diverses classes de religioses, especialment les clarisses i concepcionistes i el tercer orde, seguit per seglars d’ambdós sexes, coneguts com a terciaris franciscans, i també per diversos religiosos i religioses terciaris de moltes congregacions L’orde franciscà fou fundat per Francesc d’Assís a partir del 1208 El primer capítol general de l’orde…