Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Miquel Muntadas i Romaní
Cristianisme
Abat de Montserrat.
Hi ingressà el 1825 La desamortització del 1835 el sorprengué al collegi benedictí de San Pedro de Eslonza, i durant cinc anys tingué cura d’una parròquia que en depenia Exercí després a Capellades, i el 1844 retornà a Montserrat, restaurat per l’abat Blanch Aviat intervingué en la direcció del monestir —com a president i més tard com a abat— i aconseguí d’aplegar-hi nous monjos El 1862 uní Montserrat a la congregació de Subiaco, davant la impossibilitat de renovar la congregació de Valladolid Aconseguí un gran desplegament de la vida religiosa a Montserrat —fins a aconseguir, el…
Carles Cardó i Sanjoan
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Estudià al seminari de Tarragona i fou ordenat el 1908 Es doctorà en teologia i en dret canònic a la Universitat Gregoriana de Roma i en filosofia a l’Acadèmia de Sant Tomàs Fou canonge de la seu barcelonina el 1918 De jove collaborà al diari tarragoní La Cruz i al setmanari vallenc Pàtria Aviat esdevingué un elegant estilista i un intelligent apologeta Fou un dels principals promotors a Catalunya dels moviments d’avantguarda cristiana bíblic, social i litúrgic Hereu espiritual d’aspectes fonamentals de la doctrina de Torras i Bages i fins de Balmes, excellí com a pensador i…
erasmisme
Cristianisme
Moviment ideològic derivat de la doctrina d’Erasme.
L’erasmisme i l’antierasmisme començaren ja en vida d’Erasme Cal distingir un erasmisme filològic d’un altre de caire teològic que, sovint, desembocà en el protestantisme Però en alguns països, sobretot als de la península Ibèrica, l’erasmisme religiós fou un element actiu i renovador dintre l’Església Catòlica L’humanisme cristià neerlandès, centrat al Collegi Trilingüe de Lovaina, fou alhora receptor i difusor de l’erasmisme Frans Craneveldt, N Cleynaert, Clenardus, Martinus Lipsius A la Facultat de Teologia, tot i que hi predominaren els antierasmistes de caire medieval, hi ha també…
inquisició
Cristianisme
Organisme eclesiàstic que tenia com a finalitat de vetllar per la puresa de la fe, investigant els errors i castigant-los públicament.
La gran florida de moviments càtars dels segles XI-XII, i també d’altres moviments espirituals i apocalíptics, determinà la urgència de la funció episcopal de vetllar per la conservació de la fe de la comunitat cristiana En el context de la croada contra els albigesos, el concili de Tours 1163 determinà que les autoritats tenien l’obligació de cercar els heretges de llur diòcesi o territori d’aquí vingué la primera aplicació, bé que temporal —tres mesos—, a Tolosa, per obra del cardenal legat, Pere de Sant Crisògon, i el comte Ramon V L’experiència del Llenguadoc i la política repressiva de…