Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Guitard
Cristianisme
Abat de Sant Cugat del Vallès (1010-53).
Desplegà una gran activitat en la defensa i el repoblament de les terres del seu monestir al Penedès Olèrdola, Santa Oliva, Albinyana, estanys de Calders, que li disputaven la casa vescomtal barcelonina i els Santmartí i altres nobles hagué de recórrer sovint al tribunal comtal 1011, 1013, 1017
Emma de Barcelona
Cristianisme
Primera abadessa del monestir de Sant Joan (dit després de les Abadesses), creat per a ella el 885 pels seus pares, els comtes Guifré I i Guinedilda.
Sota la tutela del bisbe Gomar de Vic i d’un grup de clergues, governà directament l’abadia a partir del 897, per a la qual el 899 obtingué del rei Carles el Simple un precepte d’immunitat i protecció Més de cent documents entre el 902 i el 942 parlen de la seva intensa activitat a favor del patrimoni del seu monestir i del repoblament de les seves terres a Vallfogona de Ripollès, Llaers, Seguries i les valls de Lillet i de Ribes El 913 precisà davant els seus súbdits i el comte Miró els drets jurisdiccionals del seu monestir El 921 cedí els seus quantiosos béns privats a Sant…
Guillem Pere de Ravidats
Cristianisme
Bisbe de Roda i primer bisbe de Lleida després de la conquesta.
Abans d’ésser bisbe de Roda 1143 havia estat ardiaca d’aquella seu El 1148, en virtut de la creença que el bisbat de Roda era la continuació de l’antic de Lleida, fou pactat entre els comtes Ramon Berenguer IV i Ermengol VI d’Urgell que, un cop conquerida Lleida, seria donat el seu bisbat a Guillem Pere, de Roda, com succeí tot just conquerida la ciutat 1149 El mateix any, Ramon Berenguer IV li concedí totes les mesquites amb llurs béns per a convertir-les en esglésies, com féu tot seguit amb la mesquita major, que convertí en la catedral S'esforçà en l’endegament de Lleida en l’aspecte de…
Sunifred
Cristianisme
Abat de Santa Maria d’Arles (d 878-890/891).
Era fill dels comtes Sunifred I i Ermessenda, d’Urgell-Cerdanya i, probablement, de Barcelona, i germà del comte Guifré I el Pelós Tot i la seva condició clerical era diaca i de monjo no es captingué amb la deguda moderació així, féu costat al seu altre germà, Miró I el Vell, en les incursions devastadores per les terres i les esglésies del Rosselló i de Septimània contra el marquès Bernat de Gòtia, cosa que li valgué una greu admonició del papa Joan VIII el 878 per tal que retornés al seu monestir També ajudà el seu germà Guifré I en el repoblament de la plana de Vic l’alou aprisiat per…
Ermengol
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (1010-35).
Fill del vescomte Bernat I de Conflent i nebot del bisbe Salla d’Urgell, el qual succeí després d’haver estat coadjutor del bisbat, probablement des del 1006 Començà la nova catedral, consagrada el 1040, i instituí a l’església de Sant Miquel una canònica augustiniana, segons el model d’Aquisgrà, que feu aprovar per un important sínode provincial reunit a la Seu d’Urgell el 1011, i pel papa Sergi IV durant una estada seva a Roma a la fi del mateix any L’any següent obtingué del papa Benet VIII la confirmació de les possessions i els privilegis de l’església urgellitana Ocupà Guissona als…
Berenguer de Vilademuls
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Era fill d’Arnau de Vilademuls i germà de Ramon II de Vilademuls, senyor de Llers i Pals, i de Blanca, casada amb Guillem de Castellvell El 1170 era abat de Sant Feliu de Guíxols, i fou elegit arquebisbe de Tarragona el 1174 En l’aspecte polític gaudí de la confiança d’Alfons I, que ell acompanyà a la campanya de Conca 1177, com a aliat del rei castellà, i que li encomanà missions delicades, com els pactes amb el comte de Tolosa, al Llenguadoc 1185 També féu costat al rei en cartes de repoblament i altres afers interns del país En un concili provincial del 1180, celebrat de…
diòcesi
Cristianisme
Demarcació territorial sota la jurisdicció eclesiàstica d’un bisbe.
En l’Església d’Occident, fins el segle XII hom anomenava aquesta demarcació parochia o paroeceia L’Església d’Orient, a partir ja de la divisió de Dioclecià, aplicà el terme diòcesi a una territori més gran, integrant diverses províncies i presidit per un patriarca Com a expressió de l’Església local o particular, la diòcesi no és un simple districte administratiu, sinó que representa, en el seu territori, l’Església universal La seva forma jurídica es fonamenta en l’ofici episcopal per a la seva administració el bisbe disposa d’un equip de collaboradors cúria i, a aquest fi, el concili II…