Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
ecumènic | ecumènica
Cristianisme
Que concerneix l’Església universal o la representa.
En aquest sentit, hom parla de concili ecumènic concili o del patriarca ecumènic de Constantinoble patriarca
legat
Cristianisme
Eclesiàstic que per disposició del papa el representa en un concili.
Oleguer Badia
Cristianisme
Teòleg.
Era lector del convent de servites de Barcelona El 1771 era professor de filosofia Publicà Sacrae Theologiae conclusiones 1760, exposició de teologia dogmàtica i de moral, força lliure de qüestions escolàstiques i que representa un avanç per a l’època
Claudià Mamert
Filosofia
Cristianisme
Monjo i filòsof.
Seguidor de la doctrina de sant Agustí, fou un dels infiltradors del neoplatonisme en el pensament cristià És conegut per la polèmica que sostingué amb Faust de Riez en defensa de la simplicitat i l’espiritualitat de l’ànima La seva obra De statu animae , escrita el 470, representa la darrera obra filosòfica de la Gàllia antiga
Agustín Núñez Delgadillo
Cristianisme
Carmelità.
Fou professor a Alcalá Lullista fervent, ensenyà l’art lulliana a les universitats de Còrdova, Granada, València i Saragossa, on creà una nova càtedra Famós predicador, volgué demostrar la utilitat de l’art lulliana en la predicació religiosa Tabla para predicadores Dels seus escrits, alguns publicats pòstumament, cal destacar Breve y fácil declaración del artificio luliano Alcalá, 1622 Representa un brot tardà del lullisme universitari castellà
ultramuntanisme
Política
Cristianisme
Denominació genèrica, creada en països no italians, que inclou diverses posicions i doctrines que sostenen el predomini del papat en les relacions entre Església i estat i s’adhereixen incondicionalment a les directrius de Roma (geogràficament ultramuntana).
Usat per primera vegada en les guerres entre Gregori VII i l’imperi, novament reaparegué enfront de l’absolutisme dels s XVII i XVIII i la configuració de les esglésies nacionals Al s XIX es caracteritzà pel partidisme a favor de la infallibilitat pontifícia i el dret del papat a posseir estats territorials A la península Ibèrica representà la posició conservadora, de la qual fou capdavanter Donoso Cortés, arran del concordat de l’any 1851
Ercole Consalvi

Ercole Consalvi
© Fototeca.cat
Història
Cristianisme
Cardenal i estadista italià.
Entrà a la cúria romana el 1783 Com a secretari del conclave de Venècia 1799 afavorí l’elecció de Pius VII, que el nomenà cardenal i secretari d’estat 1800 Enemistat amb Napoleó, l’any 1806 dimití i fou confinat a París 1809 i a Reims 1810-13 Representà la Santa Seu al Congrés de Viena 1814-15 i tornà al seu càrrec fins el 1823 És autor de l’edicte Motu Proprio
Miquel Juncadella i Martí
Història
Militar
Cristianisme
Militant catòlic.
Pèrit industrial, fou un dels fundadors de la Joventut Obrera Cristiana a Catalunya Representà la secció de Barcelona d’aquesta organització al congrés de Brusselles del 1950 i, el 1954, fou un dels promotors d’Acció Catòlica Obrera a Barcelona, de la qual fou el primer president Participà en congressos internacionals de l’obrerisme catòlic i fou un dels fundadors d’ Editorial Nova Terra , motiu pel qual fou detingut i interrogat per la policia el 1969 Publicà Reflexions sobre la cultura 1961 i Espiritualidad de la pobreza 1965
Francesc Tomàs de Taixequet i Frígola
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era fill de Bartomeu Tomàs, que havia ocupat diversos càrrecs municipals de Llucmajor i havia acompanyat els dirigents agermanats mallorquins a la cort de Valladolid Almenys des del 1529 habitava a la ciutat de Mallorca, on fou beneficiat de la seu i mestre en teologia Bisbe d’Empúries actual Castelsardo, a Sardenya per nomenament el 1558 Tingué cura de l’educació del seu nebot Miquel Tomàs de Taixequet i Fluixà fill del seu germà notari, Damià, que féu hereu Aquest el representà al concili de Trento
Teodoric de Chartres
Filosofia
Cristianisme
Teòleg i filòsof francès.
Mestre 1121 i canceller de l’escola catedralícia de Chartres 1142, és un dels més grans representants del platonisme medieval elaborà una doctrina teològica sobre la unitat-multiplicitat, en què Déu inclou totes les formes i és la forma essendi de tots els éssers Obert a la ciència del seu temps, autor d’un comentari al Gènesi , titulat De sex dierum operibus , i d’un manual Heptateuchon d’arts liberals, representa un ideal humanístic de cultura en què s’harmonitzen ciència i filosofia, compreses, a llur torn, en la teologia
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina