Resultats de la cerca
Es mostren 108 resultats
Joan Francesc de Saunhac-Belcastel
Cristianisme
Primer bisbe d’Elna, després de la restauració posterior a la Revolució Francesa.
Era vicari general de Càors, quan fou designat bisbe d’Elna 1817 El seu nomenament es retardà encara per raons administratives fins el 1823 Li calgué reorganitzar la diòcesi, que havia passat vint-i-cinc anys sense bisbe Reagrupà les monges de Santa Clara que sobrevisqueren a la revolució 1825 i inicià la construcció del seminari 1826 Obligat a deixar la diòcesi el 1830, hi retornà poc després i fundà l’asil d’orfes del Bon Pastor 1839 i afavorí la congregació diocesana de religioses Sagramentàries per a tenir cura de l’ensenyament i d’hospicis civils Restaurà la catedral de Perpinyà i fundà…
Reginald Garrigou-Lagrange
Filosofia
Cristianisme
Teòleg i dominic, professor de filosofia i de teologia a Le Saulchoir de París (1905) i a l’Angelicum de Roma (1909).
Fou un dels promotors de la restauració tomista Escriví Le réalisme du principe de finalité 1932, Le sens du mystère et le clair-obscur intellectuel 1934, Les trois âges de la vie intérieure 1938 i La synthèse thomiste 1947
Hugh Latimer
Cristianisme
Bisbe anglès.
Conegut per les seves prèdiques en pro de la Reforma, fou professor de Cambridge i capellà d’Enric VIII La seva obra, conjunt de discursos, fou recollida i escrita pels seus deixebles abans que fos condemnat a morir cremat per la restauració catòlica de Maria Tudor
Valentí Comellas i Santamaria
Cristianisme
Bisbe de Solsona (1933-42).
Havia estat canonge de Solsona 1912 i preconitzat bisbe d’Amata i administrador apostòlic de Solsona 1920 Promogué en la seva diòcesi l’Obra dels Exercicis Parroquials i aconseguí la restauració de la mitra de Solsona 1933, suprimida pel concordat del 1851 i promoguda pel cardenal Vidal i Barraquer
Joan Comes i Vidal
Cristianisme
Bisbe de Menorca (1890-96) i de Terol (1896-1906).
Ordenat sacerdot 1869, fou professor a Manresa, on fundà l’Acadèmia de la Joventut Catòlica, de la qual fou president fou també catedràtic de Sagrada Escriptura al seminari tarragoní Essent bisbe, tant a Menorca com a Terol, s’ocupà de la restauració artística d’edificis eclesiàstics i propagà algunes congregacions religioses
Joan d’Aragó i de Gurrea
Cristianisme
Arquebisbe de Saragossa (1520-30).
Era fill de l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó i d’Anna de Gurrea El 1520 convocà un sínode diocesà que preparà la restauració de la disciplina canònica Edità el Missale caesaraugustanum 1523 i el Breviarium ecclesiae caesaraugustanae 1527 Per a la instrucció del clericat féu reimprimir dos manuals molt populars Instructiones curatorum , 1525, i Tripartito , 1525
María de los Dolores Rafaela Quiroga
Cristianisme
Franciscana castellana, coneguda també per Sor Patrocinio
.
Ingressà al convent del Caballero de Gracia, a Madrid Carlina i pretesament estigmatitzada i miraclera, fou processada per impostora 1836 i desterrada a Talavera de la Reina Consellera, més tard, d’Isabel II i del seu espòs, formà part de la camarilla ultrareaccionària, fins al punt d’enderrocar Narváez Fugí a França 1868 i tornà amb la Restauració
Miquel Payà i Rico
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ordenat el 1836, ocupà càrrecs parroquials a Beneixama i València i fou catedràtic universitari de moral i religió Bisbe de Conca 1858, prengué part en el concili I del Vaticà 1870, on defensà la infallibilitat pontifícia El 1874 fou promogut arquebisbe de Santiago de Compostella, on impulsà la restauració de la basílica Cardenal 1877, fou arquebisbe de Toledo
Oliba de Besora
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1009-13).
Fill d’Ermemir de Besora Besora i germà de Gombau de Besora El 997 tenia un benefici eclesiàstic a Barcelona Nomenat bisbe d’Elna, intervingué en tots els afers religiosos importants del país, com en la restauració de les canòniques de Barcelona 1009 i d’Urgell 1010, i en l’elecció del bisbe Borrell de Vic 1010
Aeci
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (995-1010).
Es dedicà a la restauració d’esglésies i de la mateixa catedral després de la destrucció de la ciutat per Almansor el 985 Annexà Santa Maria del Mar a la canonja, a la qual donà nous estatuts la reformà el 1009 Intervingué en l’expedició militar dels catalans a Còrdova al costat dels altres bisbes i comtes perdé la vida en la lluita
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina