Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Gabriel Deville
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou rector de Sant Pau de Fenollet el 1782 Favorable a la Revolució, jurà la Constitució Civil del Clergat i fou elegit bisbe de Perpinyà sense l’acord de Roma el 1791 Consagrat a París, publicà una Lettre pastorale de M l’evêque du département des Pyrénées Orientales i una Lettre de comunion écrite au pape par M Deville , atac molt dur contra la cúria romana Tingué un consell espiscopal de 16 membres triats dins el clericat constitucional El 1793 renuncià el bisbat i féu apostasia pública Es retirà a la Torre de França, on treballà a les fargues familiars Abans de morir féu una …
Fèlix d’Urgell
Cristianisme
Bisbe d’Urgell, testimoniat des del 781.
Es formà probablement al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, i professà l’ adopcionisme , empès, sembla, pel seu zel missioner envers els àrabs No ha estat encara dilucidat si ell fou el pare de la doctrina i Elipand de Toledo s’hi adherí o bé si seguí simplement un corrent doctrinal originat a Còrdova i emparat per Elipand El conflicte commogué l’Església hispanovisigòtica i donà peu a Carlemany —en la seva qualitat de superior de Fèlix i com a campió de l’ortodòxia—, amb els seus collaboradors Alcuí , Benet d’Aniana , Agobard i d’altres, a intervenir en els conflictes religiosos d’…
Martí Luter

Martí Luter en un retrat de Lucas Cranach
Cristianisme
Reformador religiós
Format a Magdeburg, en contacte amb els germans de la vida comuna germà de la vida comuna , i a Eisenach 1498, passà després, gràcies al progressiu millorament econòmic de la seva família, dedicada a la mineria, a la Universitat d’Erfurt, on rebé una formació de tendència nominalistaoccamista i en fou investit magister artium 1505 El mateix any 1505, malgrat l’oposició paterna, ingressà en el convent dels agustins observants Ordenat de prevere 1507, començà el seu magisteri com a lector en arts al monestir, adherit a la universitat Cridat pels agustins de Wittenberg 1508, regí la càtedra d’…