Resultats de la cerca

La seva vida, llegendària, transcorregué entre Albenga Itàlia, i Egipte, on anà a fer penitència Patró de Banyoles, on se'n conserva el cos, el seu culte hi és documentat des d’abans del 1279, que fou abandonada la capella del “Puig de Sant Martirià o del convent vell” i traslladada al monestir de Banyoles El 1649 hom li féu un nou altar a l’església del monestir Es conserva una arqueta de plata repussada del segle XV amb les seves relíquies i un bust d’època barroca Hi ha una peça dramàtica sobre la seva vida, en català, conservada en el Capbreu de la vida de sant Martirià, bisbe i martre,…

Tot i que la història del culte que tingué a Barcelona durant els segles IV i V és encara desconeguda, ja es pot rastrejar documentalment a les acaballes del segle VI, i la tradició escrita que tramet els fets principals de la seva vida i el seu martiri es remunta al segon terç del segle VII La identitat del nom amb una altra màrtir cristiana de Mèrida Eulàlia de Mèrida i la semblança dels martiris, així com la manca de monuments que donin suport als primers passos de la història d’Eulàlia de Barcelona, han fet dubtar de la seva autenticitat Tanmateix, els estudis recents han desvirtuat la…

De família noble i molt instruïda, desféu els arguments dels més eminents filòsofs contra el cristianisme Després de trencar miraculosament la roda on era lligada, fou decapitada, i el seu cos fou traslladat per àngels al mont Sinaí el monestir que hi fou bastit al segle VI, en formar-se la llegenda, en prengué el nom Fou una de les santes més populars de l’edat mitjana és patrona dels filòsofs La seva festa se celebra el 25 de novembre

Una altra tradició la fa companya d’Úrsula de Colònia segle V, i les seves restes foren portades a Calaf La seva festa se celebra el 5 de febrer

Sembla que obtingué de Carlemany un precepte d’immunitat per al seu monestir és cert, tanmateix, que n'obtingué un altre de Lluís el Bondadós, que ell anà a visitar al seu palau de Ver el 820

Segons la llegenda, vers el 232 fou esposada amb el patrici Valerià, el qual es convertí i respectà la seva virginitat moriren tots dos màrtirs Ja des de la fi de l’edat mitjana fou considerada patrona dels músics i, en especial, de la música religiosa Sota la seva advocació foren fundades congregacions com la Congregazione di Santa Cecilia, de Roma 1566, precedent de l’actual Accademia di Santa Cecilia, confraries professionals de músics la de Barcelona, el 1599 i associacions de concerts com la Caecilian Society, de Londres 1785, que popularitzà els oratoris de Händel i de Haydn L’…

Les actes autèntiques del martiri foren destruïdes ja antigament, però són conegudes gràcies als himnes de Prudenci, que s’hi inspirà abans no es perdessin jove de família noble, es declarà cristiana davant del pretor, el qual li féu donar turment a l’amfiteatre tallar els pits, lacerar la carn i aplicar-li teies enceses en morir, el seu cos, mig nu, fou cobert per la neu Més tardanes, dels segles VII, VIII i següents, hi ha unes altres actes del martiri, amb molts elements fantasiosos L’existència històrica d’Eulàlia de Mèrida és indiscutible Prudenci, Idaci, Agustí d’Hipona, Gregori de…

Suposat bisbe d’Èmesa Escriví el tractat Perì phýseōs anthrópou ‘Sobre la natura de l’home’, d’inspiració neoplatònica, però clarament orientat com a apologia del cristianisme Erròniament atribuït a Gregori de Nissa, fou traduït al llatí, al segle XI per Alfano di Salerno i al segle XII per Burgundio da Pisa

Fou molt venerada al segle V Les actes del seu martiri, escrites al segle VI, són llegendàries La festa que l’Església Catòlica celebra assolí alguna importància a les comarques occidentals del Principat, on era considerada patrona de les dones Les cerimònies populars celebrades amb aquest motiu eren anomenades, sovint, festa de les dones Se celebra la festa el dia 5 de febrer

Escriví el manual d’art més important de l’edat mitjana, Diversarum artium schedula  segle XII, on explica la manera de tractar els efectes cromàtics, la manera de fondre'ls i la manera de pintar i compondre els esmalts i mosaics en general Hom l’havia identificat, sense fonament, amb el monjo i orfebre Roger de Helmershausen