Resultats de la cerca

Prevere de Vic, participà com els seus germans Francesc de Paula, també poeta, Francesc d’Assís, professor de filosofia, i Ramon , botànic en les activitats del Círcol Literari, almenys des del 1868, i en la fundació de l’Esbart de Vic Collaborà també en l’organització del Museu Episcopal i fou redactor en cap de La Veu del Montserrat , on publicà, així com en revistes com La Renaixença , estudis històrics i filosòfics, ressenyes literàries i poemes, dos dels quals foren inclosos a La garba muntanyesa Publicà, entre altres monografies, El monasterio de Ripoll Reseña histórica de sus…

Jesuïta i després augustinià 1626, aconseguí una notable popularitat com a orador El 1636 publicà Asuntos predicables sobre los tres mayores estados de la iglesia , i el 1641, Cataluña defendida por sus émulos , sobre la guerra dels Segadors

Rector del Collegi de Sant Vicenç i Sant Pau de Barcelona i prior 1818 del convent de Girona Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1797, on pronuncià diverses comunicacions històriques Publicà a Tarragona una oració fúnebre al general Teodor Reding, El holocausto del patriotismo 1809, Barcelona instruida en sus lamentos i Verdadero modo de la libertad de Barcelona 1810

És autor de Paradisus Carmelitici decoris 1639, obra de caràcter històric que fou censurada per la Sorbona i posada a l’Índex, de Vida y encomios de san Prudencio, obispo de Tarazona, catálogo de sus obispos y de algunos sucesos notables de aquella ciudad 1626, i d’altres obres de caràcter històric i religiós Deixà inèdits uns comentaris morals i un martirologi carmelità

Publicà La Cruz Sus diversas manifestaciones y aplicaciones 1913, Historia de mi pueblo, Alcanar 1922 i la Monografía catedralicia 1928 de Tortosa Publicà els reculls poètics Oda a la Santísima Virgen de la Cinta 1928 i De mis verdes años Flores marchitas 1928 Collaborà a El Estandarte Católico i Correo de Tortosa , sovint amb pseudònims, com Un Alcanarense i Benjamín

Fou el tercer prefecte apostòlic 1890 i el primer bisbe-vicari apostòlic 1904 de Fernando Poo Hi impulsà l’agricultura i els estudis etnològics, lingüístics i geogràfics Fundà “La Guinea Española”, única publicació periòdica d’aquells territoris Inventà una eclofolladora de cacau i una desfibradora d’abacà La seva obra principal és la Segunda memoria de las misiones de Fernando Poo y sus dependencias 1899

Ordenat de sacerdot el 1915, aquest any es llicencià en teologia i filosofia i lletres, Arxiver oficial de la província d’Alacant 1930-63, tingué posteriorment altres càrrecs dins l’administració civil i militar, així com en institucions docents i eclesiàstiques Nomenat cronista oficial d’Alacant 1940, escriví nombrosos llibres d’història local, d’entre els quals sobresurten El marqués de Bosch de Ares 1951, El Cementerio de San Blas 1959, Alicante Ochocentista 1967 i, sobretot,  Alicante, sus calles antiguas y modernas 1974

Canonge de la seu de Girona 1666, és autor de Segunda parte de las fiestas que hizo Barcelona por haber llamado Carlos II a Juan de Austria para primer ministro de su gobierno 1677 Coneguda la data de la seva mort, no pot ser seva l’obra Manifestación en que se publican muchos y relevantes servicios con que ha servido a sus señores reyes la excelentísima ciudad de Barcelona, singularmente en el sitio horroroso que acaba de padecer este presente año de 1697 Barcelona 1697 reed 1794, que li fou atribuïda

Es doctorà en filosofia a Mallorca 1767 i en drets a Avinyó Residí després a Menorca i a Mallorca Felanitx i Palma Fou teòleg consultor del cardenal Despuig 1796, inquisidor 1807 i canonge de la seu de Mallorca Fou soci de la Societat d’Amics del País Destacat predicador, publicà nombrosos sermons entre ells el Sermó de la Beata Catalina Tomàs , 1793 i obres religioses en castellà i llatí En català publicà un Catecisme de la doctrina cristiana 1801, del qual es feren com a mínim onze edicions És autor també de Reflexiones crítico-apologéticas sobre algunos escritos relativos a la isla de…

Estudià a la Universitat de Cervera i al seminari de Vic Es dedicà als estudis agrícoles collaborà a Memorias de Agricultura y Artes 1815-21, publicada per la Junta de Comerç de Catalunya, fomentà el conreu, especialment de les patates, a Prats de Lluçanès i llegí treballs a l’Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona Publicà també diversos alfabets, com Anocugeni o alfabeto reformado universal 1813, Anocugeni compendiado, Petit alfabet català segons los principis de l’anocugeni o alfabet reformat 1815, Alfabeto de comparación hebreo-catalán-castellano 1817, etc, i un Mapa de la parroquia de…