Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
camil | camil·la
Cristianisme
Nom popular de cadascun dels clergues regulars de l’orde dels Servents dels Malalts.
Fundat a Roma per Camillo de Lellis 1584 i confirmat per Sixt V el 1586, fou elevat per Gregori XIV a la categoria d’orde religiós 1591 Li foren dispensats els privilegis dels ordes mendicants D’Itàlia passà a la resta d’Europa, i des de la península Ibèrica s’estengué a Amèrica Des del s XVIII sorgiren diverses branques femenines El convent dels camils de Barcelona 1662 fou el primer dels fundats als Països Catalans, seguit del de València el 1765 Exclaustrats el 1835, el primer convent restaurat a l’Estat espanyol fou el noviciat de València, installat el 1893 per camils vinguts de França…
Gregori I
Cristianisme
Papa (590-604).
Fou praefectus urbis i menà vida monàstica al mont Celio Roma Apocrisiari de Pelagi II a Constantinoble, el succeí en la seu de Roma Teòleg i místic dins la línia alexandrina és anomenat “doctor egregi”, fou també un home d’acció, que s’ocupà dels afers teològics i politicoeclesiàstics de l’Església universal Cercà una bona avinença amb els llombards a través de pactes i de concòrdies 592 Tendí cap a un centralisme administratiu i una uniformitat litúrgica Els seus escrits homilies, cartes i els Diàlegs , el llibre segon dels quals constitueix la Vida de sant Benet foren molt populars durant…
Salvador d’Horta
Cristianisme
Religiós franciscà i sant miracler popular.
Es deia Salvador Pladevall i Bien i nasqué a l’hospital de Santa Coloma de Farners, d’on els seus pares eren servents Orfe de pares 1534, es traslladà a Barcelona, on exercí l’ofici de sabater El 1540 ingressà com a llec al convent de Santa Maria de Jesús de Barcelona, on professà el 1542 Destinat a Tortosa, començà les guaricions miraculoses, que feren que els seus superiors el traslladessin als convents de Bellpuig Urgell, de Lleida, d’Horta de Sant Joan Terra Alta Els trasllats foren sempre decidits pels seus superiors, a causa dels miracles i les guaricions que li atreien…
orde militar
Història
Cristianisme
Institució religiosomilitar creada a partir de la fi del segle XI per defensar els pelegrins que anaven a Terra Santa a lluitar contra els infidels.
Els seus membres eren a la vegada monjos i soldats, que vivien sota una regla amb els tres vots clàssics de pobresa, obediència i castedat, a què solien unir el quart vot perpetu de lliurar-se a una guerra santa contra els infidels Foren acceptades i estructurades per l’església al principi del segle XII i cal considerar-los originats en l’esperit de croada que per aquest temps informava la cristiandat Eren un exèrcit permanent, enfront dels croats, que ho eren només temporalment Es fonamentaven en la idea del miles Christi , defensada per sant Bernat, segons el qual el monjo que mor lluitant…
servita
Cristianisme
Membre de l’orde dels servents de Maria (Ordo servorum Beatae Mariae Virginis), fundat el 1233, segons la regla de sant Agustí, per set mercaders de Florència (canonitzats el 1888), reconegut pel papa el 1263 i aprovat el 1304.
La finalitat de l’orde és la santificació dels seus membres a través de la devoció a Maria, sobretot per la meditació dels seus dolors i de la Passió S'havia establert a Barcelona a la fi del s XIII, i a València, abans del 1340 Al final del s XV existia ja la província espanyola El 1835 foren suprimits els vuit convents masculins que aleshores hi havia a Espanya, i restaren només els de monges, un d’ells a Barcelona L’orde masculí fou restaurat el 1857