Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Àlvar Maduell i Sancho
Àlvar Maduell
Literatura
Cristianisme
Sacerdot, periodista i historiador, que signa Àlvar Maduell.
Als catorze anys inicià la formació a l’orde dels caputxins, i el 1959 s’ordenà sacerdot Consiliari de grups escoltes, matrimonials i altres, el 1966 participà en la Caputxinada al convent de Sarrià, on residia Doctorat a Roma amb la tesi La prensa según Arias-Salgado 1964, sobre la premsa durant el franquisme, fou professor de filosofia en l’estudiantat caputxí fins al seu tancament Des dels anys setanta treballà en collaboracions editorials Salvat Català , Gran Enciclopèdia Catalana , com a periodista i com a professor de català per al primer personal de la Generalitat Fou també cap de…
almoiner | almoinera
Cristianisme
Prelat del palau pontifici, el primer després dels cambrers secrets, que té el títol d’arquebisbe.
És el cap de l’Almoineria Apostòlica i signa els rescriptes de concessió de benediccions apostòliques
Esteve
Cristianisme
Bisbe de Croia (Albània).
El 1451 anà a Gaeta amb el dominicà Nicola de Berguzzi i hi signà un tractat de vassallatge en nom del capitost albanès Skanderbeg, que es posà sota la protecció d’Alfons IV de Catalunya-Aragó
Manuel Benito i Tabernero
Cristianisme
Bisbe de Solsona (1814-30).
Durant el Trienni Constitucional fou perseguit per l’absolutisme, i fugí a França, on signà l' Exposición dirigida a Su Santidad 1823, dels bisbes de les diòcesis d’Espanya residents a França També envià als seus diocesans una pastoral 1823 contra el canonge Josep Oliveres, nomenat governador eclesiàstic de Solsona pel general Rotten
Liberi
Cristianisme
Papa (352-366).
Fou expulsat de Roma 335 per l’emperador Constanci II perquè es negà a condemnar Atanasi d’Alexandria Posteriorment, potser forçat, signà una fórmula de fe ariana i tornà a Roma 358 Edificà a l’Esquilí una basílica coneguda amb el seu nom basílica liberiana, corresponent a l’actual Santa Maria Major
Bessarió
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Cardenal, teòleg i humanista bizantí.
Monjo basilià 1423 i arquebisbe de Nicea 1437, assistí al concili de Ferrara-Florència i signà l’acta d’unió amb l’Església de Roma 1439 Fou creat cardenal el 1439 Promogué la croada contra els turcs prop d’Alfons el Magnànim i a Alemanya, Venècia i França S'interessà per Ramon Llull, però no fou un lullista
Martí V
Cristianisme
Nom que adoptà Oddone Colonna en esdevenir papa (1417-31).
La seva elecció pel concili de Constança marcà la fi del Cisma d'Occident Combaté els hussites i el conciliarisme Intercedí prop d’Alfons IV de Catalunya-Aragó a favor de Jaume d’Urgell, però posteriorment es mostrà contrari al domini català de Nàpols, bé que el 1429 signà un acord amb Alfons IV, pel qual aquest retirava el seu suport a l’antipapa Benet XIII
Mateo Múgica
Cristianisme
Eclesiàstic basc.
Bisbe de Vitòria des del 1928, fou expulsat de l’Estat espanyol 1931 perquè conspirà contra el règim republicà, però tornà poc després Feu costat de bon principi a l’aixecament del 18 de juliol, però hagué d’anar-se’n octubre del 1936 perquè simpatitzava amb el nacionalisme basc No signà la carta collectiva de l’episcopat espanyol d’adhesió al general Franco juliol del 1937
Marc d’Efes
Cristianisme
Teòleg bizantí.
Bisbe d’Efes 1437, assistí, acompanyant l’emperador Joan VIII Paleòleg, al concili de Florència 1438-39, on fou el capdavanter de l’oposició a la unió amb Roma i no en signà el decret Visqué a Constantinoble els darrers anys de la seva vida És autor de molts tractats teològics, d’obres ascètiques i litúrgiques i de poesies És venerat com a sant per l’Església ortodoxa
Padern
Cristianisme
Bisbe dels cristians de Tortosa.
El 1058 assistí a la consagració de la catedral de Barcelona i el 1068 signà de nou l’escriptura de dotació de la mateixa catedral atorgada per Ramon Berenguer I No se sap si amb l’escomesa dels àrabs s’interrompé la successió pastoral de Tortosa, ni tampoc si aquest bisbe residia a Tortosa o si, com és probable, era un simple bisbe titular, condicionat a la futura conquesta de la ciutat