Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Bartomeu Rull i Cànaves
Cristianisme
Teòleg i eclesiàstic.
Es doctorà en ambdós drets i ingressà a l’orde de Malta, del qual fou viceprior general Fou comanador de Rialp, de Vilamur i de Sant Joan de Mar, comissari general de croada i assistent al soli pontifici Més tard fou bisbe de Malta
Philippe Gerbet
Cristianisme
Bisbe de Perpinyà (1854-64).
Fou cofundador, a París, del Mémorial Catholique , publicació sota el patronatge de Lamennais S'orientà cap a un conservadorisme creixent com a bisbe fundà convents al Rosselló i publicà pastorals en defensa del papa Pius IX i una Instruction pastorale sur les erreurs du temps présent 1860 Pius IX el féu assistent al soli pontifici En morir preparava una refutació de Renan Stratégie de MRenan , publicada pòstumament
Antoni de Sentmenat i de Cartellà
Antoni de Sentmenat i de Cartellà
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de Joan Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i d’Oms Fou canonge i ardiaca de Barcelona, auditor de la Rota, bisbe d’Àvila, ardiaca de Nendoz a la seu de Sant Jaume de Galícia, cardenal 1789 i patriarca de les Índies, almoiner major i procapellà del rei, gran canceller i conseller d’estat, prelat domèstic del papa, assistent al soli pontifici i vicari general dels exèrcits i armada
Silvestre III
Cristianisme
Nom que adoptà Giovanni Crescenzi en esdevenir papa (1045).
Bisbe de Sabina, fou elegit papa gràcies a Gerardo di Sasso, que havia destronat Benet IX —motiu pel qual hom l’anomena antipapa — El retorn al soli de Benet IX, també per la força de les armes, l’obligà a refugiar-se a Sabina Deposat pel sínode de Sutri 1046 juntament amb els seus rivals Benet IX i Gregori VI, passà els seus darrers dies tancat en un monestir
Gregori V
Cristianisme
Nom que adoptà Brun de Caríntia en esdevenir papa (996-997 i 997-999).
Era cosí de l’emperador Otó III, que li conferí el nomenament i que el reinstaurà en el soli després de la revolta de Crescenci L’any 998 presidí amb l’emperador un sínode —al qual assistí també el comte Ermengol I d’Urgell—, en el qual fallà la titularitat del bisbat d’Osona a favor d’Arnulf i contra Guadall Hom conserva a Vic la butlla papal que comunica la decisió
Josep Caixal i Estradé
Josep Caixal i Estradé en un gravat contemporani
© Fototeca.cat
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (1853-79).
Estudià a Tarragona, on ensenyà Sagrada Escriptura i obtingué una canongia 1831 Fou catedràtic de filosofia a la Universitat de Cervera Durant la primera guerra carlina s’exilià a Montalban Guiena Assistí al concili I del Vaticà 1869-70, on intervingué en l’elaboració de l’esquema sobre la fe i participà activament en les discussions referents a la infallibilitat del papa, a la constitució sobre l’Església i a d’altres qüestions disciplinàries D’ideologia carlina, topà durament amb les autoritats liberals Durant el regnat d’Amadeu I representà la província eclesiàstica de Tarragona 1870-72 al…