Resultats de la cerca

Després d’exercir de rector en diverses parròquies, fou professor de teologia a Durham 1940-50 i a Cambridge 1950-52 Bisbe de Durham 1952-56 i de York 1956-61, fou nomenat arquebisbe de Canterbury i primat d’Anglaterra 1961, càrrec que renuncià el 1974 Com a ecumenista, ocupà una de les sis presidències del Consell Ecumènic de les Esglésies 1961-68, visità oficialment el patriarca Aleix a Moscou 1962 i Pau VI a Roma 1966, primera trobada oficial entre representants de l’Església catòlica i l’Església anglicana des de l’escissió del 1534, a més de tenir contactes i colloquis amb…

Amb esperit ecumènic i reformador, impulsà la renovació de l’Església anglicana, presidí les conferències de Lambeth 1948 i 1958 i animà la creació del Consell Ecumènic de les Esglésies

Ordenat sacerdot el 1969, l’any següent es graduà en teologia a l’Acadèmia Teològica i Seminari de Leningrad, on posteriorment impartí la docència, i fou nomenat secretari personal del metropolita de la ciutat El 1971, elevat a arximandrita, el patriarcat de Moscou el nomenà per a representar-lo en l’Associació Mundial de la Joventut Ortodoxa SYNDESMOS i en el Consell Mundial de les Esglésies Rector de les escoles teològiques de Leningrad 1974 i president del Consell Diocesà de Leningrad 1975, el 1976 fou consagrat bisbe de Viipuri i bisbe auxiliar de la diòcesi de Leningrad, i el 1977 fou…

Director de l’American School of Oriental Research de Jerusalem 1920-29 i 1933-36, explorà nombrosos jaciments, principalment a Palestina Fou cap de les excavacions de l’American Foundation for the Study of Man a Wadi Beyhan, Hajar Bin Humaid i Timna, a Aràbia 1950-1951 i des del 1958 fou professor de llengües semítiques a Baltimore De les seves nombroses publicacions destaquen The Archaeology of Palestine and the Bible 1932, The excavation of Tell Beit Mirsim 1932-43, From the Stone Age to Christianity 1940, Archaeology and…

Pastor anglicà, es convertí al catolicisme 1851 i, ordenat de sacerdot, fou arquebisbe de Westminster 1865 Principal representant, entre els catòlics anglesos, de les tendències antiliberals, defensà ardentment la doctrina de la infallibilitat pontifícia al concili I del Vaticà Creat cardenal 1875, influí en el camp social És autor de Unity of the Church 1842, The Oecumenical Council and the Infallibility of the Pope 1869 i True History of the Vatican Council 1877

Es doctorà a la Universitat de Harvard, on professa El seu llibre The Secular City 1965, traduït al català ‘La ciutat secular’, 1968 assolí deu edicions en un any i obrí un ampli debat sobre el problema de la secularització El seu pensament ha evolucionat, des de l’anomenada “teologia de la mort de Déu” fins a la redescoberta del valor dels símbols religiosos The Feast of Fools , 1969 Posteriorment tornà a mostrar-se crític davant els possibles abusos de la religió popular The Seduction of the Spirit , 1974 Altres obres seves són Religion…

Fou l’iniciador de The New English Theology i un dels capdavanters de la fenomenologia de la religió La seva obra més important és Inquiry into the Freedom of the Will 1754

Assolí l’èxit amb Rosciad 1761, sàtira contra el món del teatre Suspès dels càrrecs eclesiàstics, es defensà en The Apology 1761, The Ghost 1762 i The Prophecy of Famine 1763 Collaborà amb John Wilkes en la publicació escandalosa de North Briton 1762

Doctor en filosofia i teologia, professor de Sagrada Escriptura a Cambridge 1953-59 i des del 1969 i bisbe de Woolwich i de Southwark des del 1959 i 1969, respectivament, assolí fama mundial amb Honest to God 1963 traducció catalana, 1966, on plantejà la necessitat d’una radical formulació de la fe en un món secularitzat expressió de les vives polèmiques que suscità l’obra és el debat recollit a 'Honest to God’ Debatea , 1963 insistí en el mateix tema, el 1965, a The New Reformation i, el 1967, a Exploration Into God El mateix 1967 visità Barcelona, on no pogué tanmateix…