Resultats de la cerca

Professà al convent de Lleida i fou lector de la Universitat de Lleida Fou deixeble seu Vicent Ferrer, que sovint parlà elogiosament del seu mestre Mestre de novicis també a Lleida, formà Pere de Queralt, venerat també com a sant Morí el dia 31 de desembre i tot seguit li fou donat culte local Vicent Ferrer, el 1393, féu reconèixer el seu cos, que es trobà incorrupte Anys més tard el seu cos i el de Pere de Queralt foren traslladats al nou convent de Lleida i posats en dos sarcòfags a l’altar del Roser, desapareguts el 1835, excepte el cap de Tomàs, que es conservava en un…

Professà al convent de Lleida, d’on fou professor de la universitat Fou elegit tercer vicari provincial dels dominicans observants i gràcies a l’ajut de Joan II aconseguí d’introduir la reforma dominicana al regne de València, on fundà el 1473 el convent de Corpus Christi de Llutxent Vall d’Albaida, del qual fou el primer prior Més tard fundà el convent de Sant Onofre, extramurs de València Predicà a València, a Oriola i, finalment, a Andalusia S'establí a Còrdova, on fundà la primera confraria del Roser de la regió hi morí i fou enterrat a l’església del convent de Sant Pau El 1477 es féu…

Esdevingué patró dels mariners i navegants arreu d’Europa A la baixa edat mitjana fou identificat erròniament, a Castella, on també fou venerat com a patró dels mariners sota l’advocació de san Telmo amb festa el 14 d’abril, amb Pedro González Telmo Astorga, ~1190 — Túi, 1246, dominicà Als Països Catalans, sant Elm o Erasme fou el titular de diverses confraries de mariners i navegants hom el representava en hàbit pontifical i entre naus, o nau en mà, i tingué capelles a diverses poblacions costaneres a Barcelona de primer al convent de Santa Clara, al barri de la Ribera, i…

Vingué d’Itàlia, juntament amb Joan de Perusa, desitjós de martiri, per evangelitzar els àrabs del Regne de València Morí degollat a la ciutat de València per ordre del moro Seit, el governador Abū Saīd ‘Abd-al-Raḥmān

És probable que sigui un desdoblament del bisbe Narcís de Jerusalem segles III-IV La llegenda de sant Narcís de Girona, fruit de successives ampliacions d’una falsa Conversió d’Afra i d’altres de degudes a l’abat Udalscalc del monestir dels sants Ulric i Afra d’Augsburg, fou coneguda a Girona des del final del segle X fins al començament del segle XIV Segons aquesta llegenda Narcís fou bisbe d’Augsburg, on convertí Afra , la seva mare i les seves companyes Tot seguit anà a Girona, amb el diaca Feliu diferent del màrtir autèntic gironí, i hi sofrí martiri…

Intervingué en la qüestió doctrinal de Pau de Samòsata És venerat com a màrtir La seva festa se celebra el 30 d'agost

Successor de Víctor I, combaté l’heretgia adopcionista i afavorí el sabellianisme És venerat com a màrtir La seva festa se celebra el 26 d’agost

La llegenda l’ha fet fill de Blanes, vila de la qual és patró juntament amb sant Maximià Venerat com a sant per l’Església Catòlica, la seva festa és celebrada el 21 d’agost

Fou el primer poeta-músic de l’església grega que cultivà la forma musical anomenada cànon Hom li atribueix, sobretot, el Gran Cànon propi de la quaresma, de 250 estrofes És venerat com a sant Festa 4 de juliol

Contribuí a la introducció del ritu romà a Irlanda Fou un dels escriptors més importants que donà el monestir de Iona la seva vida de sant Columbà té un gran valor històric Fou venerat com a sant a Escòcia i a Irlanda