Resultats de la cerca

Lloctinent d’almoiner de Ferran II de Catalunya-Aragó en temps de l’abat Delgado, el rei el nomenà president de la generalitat 1488-91 El 1493, allotjà a Poblet Ferran II i Isabel Acabà la Porta Daurada, començada per l’abat Delgado, i féu bastir una ermita a la Mare de Déu dels Torrents Vimbodí, refeta al s XVIII Inicià a Poblet la tradició de les rajoletes valencianes blaves de paviment amb l’escut abacial Es conserva també un gran plat amb les seves armes

Es remarcà per la seva política de compres adquirí els castells de Montblanquet i Torrelles, prop de Vimbodí 1260, i el castell i la vila de Senan Conca de Barberà i també arrodoní la seva possessió de Verdú i Tarrés Per tot això li calgué vendre les granges de Viganya i d’Utxesa En la política general del país assistí a les Corts de València 1254, on demanà l’expulsió dels sarraïns de les terres novament conquerides, i el 1255 formà part de la comissió que devia dirimir amb França el futur de Montpeller Tingué bona amistat amb Jaume I, que afavorí la política d’adquisicions de l…

Intervingué en les corts de Montblanc 1307 i de Barcelona 1311 i en els concilis de Tarragona del 1305 i el 1309 Rebé de Sibilla de Saga el mas d’en Moneder, als afores de Barcelona, on fundà el priorat de Santa Maria de Natzaret 1311

Construí els sepulcres reials, la muralla amb les torres, les cambres reials i la biblioteca per als llibres del rei Amic de Pere el Cerimoniós, fou nomenat almoiner reial 1375, càrrec que tingueren també els seus successors en l’abadia

Era doctor en teologia i catedràtic de Lleida, quan fou tramès a Roma 1502 per gestionar del papa que els abats de Poblet fossin trianuals Havent mort entretant l’abat Joan Boada, fou elegit abat estant a Roma, i canviant radicalment de parer es féu confirmar com a abat perpetu a causa d’això el seu govern fou sovint excessivament tolerant amb tots El seu govern fou, però, profitós emprengué grans obres al monestir en les muralles, en l’ordenació d’aigües i construcció de la torre de les aigües i en el sobreclaustre El 1503 fou nomenat procurador general de l’orde i rebé la vista de Ferran II…

Ingressà al monestir de Poblet  el 1958 i hi fou ordenat de sacerdot el 1967 Estudià teologia i litúrgia a Roma, i del 1970 al 1998 fou abat de Poblet, anys en què duguè a terme importants obres de restauració del monestir cimbori, torres de les armes i de Sant Esteve, cambres reials, etc N'impulsà tambè la renovació i catalogació dela biblioteca El 1980 el president Josep Tarradellas  li confià el seu arxiu personal, el qual, esdevingut patrimoni dela…

Essent monjo bosser féu refer l’antiga bosseria Durant els seus abadiats arribaren de Nàpols les restes d’Alfons el Magnànim 1671, del seu germà l’infant Pere i de la infanta Beatriu, reina d’Hongria També en aquest temps es refermaren l’amistat amb l’infant Pere Antoni d’Aragó, germà del duc de Sogorb i de Cardona, i la protecció d’aquest sobre Poblet féu refer el sepulcre familiar i llegà a Poblet la seva biblioteca de 4 322 volums i donà també moltes relíquies al monestir, per a les quals l’abat Rossell destinà una capella i féu fer un retaule Féu emprendre obres a la sagristia i féu…

Professà com a monjo cistercenc a Poblet el 1570 i exercí diferents càrrecs síndic i cambrer al monestir abans d’ésser elegit abat el 1602 Fou vicari general de l’abat del Cister per a tota la península Ibèrica entre el 1604 i el 1617 i lluità per defensar el dret de Poblet sobre les seves filials i contra la formació de la congregació cistercenca de la província d’Aragó que decretà el papa Pau V el 1616 Poblet féu recurs a Roma i perdé el plet el 1623, quan ja havia mort l’abat Trilla, lloat per la seva làpida sepulcral com un nou Hèctor

Abans del 1330 era un cavaller del rei Alfons III, el qual deixà per fer-se monjo de Poblet Adquirí un gran prestigi dintre el monestir, on ensenyà ciències naturals i exactes Hom el creu autor d’un projecte de cimbori per al monestir, que restà inacabat Elegit abat agost del 1348 en plena Pesta Negra, morí al cap d’una setmana de tenir cura dels empestats En la pesta moriren el seu predecessor, Ponç de Copons, i més de la meitat de la comunitat

Ingressà a Poblet el 1784 Albergà temporalment a Poblet els trapencs de Santa Susanna Maella Per l’octubre del 1822 els monjos de Poblet hagueren d’abandonar el monestir en tornar-hi, per l’agost del 1823, Barba renuncià l’abadiat