Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
llibre d’hores
Art
Cristianisme
Llibre paralitúrgic, més aviat de devoció particular, que conté generalment les hores de diversos oficis votius, el calendari, les lletanies, pregàries diverses, etc.
Estigué molt en voga a la fi de l’edat mitjana i als dos primers segles de la impremta Un llibre d’hores de Setmana Santa en català fou imprès a València el 1494 LEs miniatures de la majoria d’aquests manuscrits constitueixen, sens dubte, un exponent valiosísim de la printura medieval Durant els ss XIV i XV França fou el centre més important JPucelle minià el llibre d’hores de Jeanne d’Évreux ~1325, The Cloisters Museum, Nova York una sèrie d’artistes agrupats sota el títol de Pintor del duc de Berry illustraren una gran quantitat de llibres per a Joan, duc de Berry Cal destacar…
Gregori X
Cristianisme
Nom que adoptà Tebaldo Visconti en esdevenir papa (1271-76).
Reuní el concili II de Lió 1274, al qual assistí el rei Jaume I, per unificar les esglésies grega i llatina —cosa que no reeixí per qüestions polítiques—, per emprendre una croada i per reformar els costums del clergat i del laïcat Intentà de pacificar les lluites de güelfs i gibellins, però la mort el sobtà sense haver obtingut gaire èxit en les seves empreses
Gregori XI
Cristianisme
Nom que adoptà Pèire Rogièr de Beaufort en esdevenir papa (1370-78).
Nebot de Climent VI i jurista de formació, fou coronat papa a Avinyó Decidit a tornar a Roma, intentà d’apaivagar els estats pontificis revoltats per Bernabò Visconti, senyor de Milà, contra el qual formà una lliga Intentà de concloure la guerra dels Cent Anys i de posar pau entre Lluís d’Anjou i Pere III el Cerimoniós, a qui aixecà l’interdicte Condemnà les doctrines de Wycliffe Es deixà portar pel corrent nepotista
Ascanio Maria Sforza
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Fill del duc de Milà Francesc I i de Blanca Maria Visconti Bisbe administrador de Pavia 1479-1505, nomenat cardenal diaca per Sixt IV 1484, bisbe de Novara 1484-85, 1503-05 i administrador dels bisbats de Cremona 1486-1505 i de Pesaro 1488-91, seguí la política del seu germà Lluís I, usurpador de Milà, que pertanyia al seu nebot el duc Joan Galeàs I, casat amb Isabel d’Aragó-Nàpols La seva intervenció en el conclave del 1492 fou decisiva per a l’elecció de Roderic de Borja, el qual, esdevingut papa amb el nom d’Alexandre VI, el nomenà vicecanceller de l’Església, legat a Bolonya…
Gil Álvarez de Albornoz
Història
Cristianisme
Cardenal i polític castellà.
Fill de García Álvarez de Albornoz descendent d’Alfons V de Lleó i de Teresa Luna de noble família aragonesa Fou educat pel seu oncle Eiximèn de Luna, arquebisbe de Saragossa, que l’envià a Tolosa, on, fins el 1325, estudià dret canònic amb Esteve Aubert el futur papa Innocenci VI S'introduí a la cort d’Alfons XI de Castella, afavorit pel seu oncle Eiximèn, que havia estat traslladat a Toledo El 1338 el succeí en la seu arquebisbal i fou designat canceller de Castella El 1340 fou legat pontifici de la croada contra els benimerins Prengué part en la batalla de Salado, al costat d’Alfons XI, i…
papa
Cristianisme
Títol amb el qual hom designa el bisbe de Roma i cap de l’Església catòlica, per bé que el mot (‘pare’) era aplicat fins al segle VII a qualsevol bisbe i encara avui el conserva també el patriarca d’Alexandria.
És elegit des del 1059 pels cardenals reunits en conclave Pau VI en regulà les modalitats 1975 Pot ser elegit papa qualsevol catòlic de sexe masculí El darrer papa no cardenal fou Urbà VI 1378-89, i a partir de Climent VII 1523-1534 l’elecció recaigué sempre en un italià, fins al papa Joan Pau II 1978, polonès, al qual succeí l’alemany Benet XVI 2005 Aquest renuncià l’any 2013, i fou succeït per l’argentí Francesc, el primer pontífex llatinoamericà i jesuïta Els Països Catalans han donat dos papes Calixt III i el seu nebot Alexandre VI Acceptada l’elecció i ordenat de bisbe, si no ho era, el…